Es un debat recorrent el que tracta de quina manera s’articulen els municipis de la conca d’Òdena, política i administrativament. De fet, en una de les sessions del Dimarts de Diàleg es va poder tractar aquest tema amb una certa profunditat, de manera que qui ho vulgui, pot revisar el vídeo-resum de la sessió i trobar tota mena d’arguments. El que és força inqüestionable és que la Conca d’Òdena és una realitat funcional que ha desbordat els límits administratius municipals, de manera que la colla de municipis coonurbats amb Igualada funcionen com una ciutat ampliada.

Emmarcat en aquest debat, actualment està en exposició pública la nova llei de territori. Es tracta de la llei que ha de redefinir el marc legal de l’urbanisme i la ordenació del territori a Catalunya. El projecte de llei proposa canvis importants respecte la llei d’urbanisme vigent. Per exemple si s’aprova la nova llei de territori, ja no parlarem de POUMs sinó de Plans d’estructura urbana. Òbviament, el nom comporta un canvi de la lògica d’aquesta eina per la que sobretot es busca una major “flexibilitat” (i no se si amb la conseqüent pèrdua de control...) incrementat la importància del planejament local derivat en la definició del “com ha de ser” el municipi. En el camp de la ordenació del territori, la nova llei trenca el model de plans territorials per àmbits i sembla que podria atorgar més competències a la generalitat.

Però tornant al tema, una des les coses que crida l’atenció del projecte de llei és com tracta la supramunicipalitat. Ja en el  preàmbul s’introdueix una explicació sobre un dels nous principis de la llei, que han anomenat el “principi d’equitat territorial”. Concretament, s’escriu que “és nou el principi denominat d'equitat territorial que, en relació amb la directriu de concentrar les àrees urbanes especialitzades d'activitat econòmica en sectors d'interès intermunicipal, institueix una fórmula de governança territorial que determina la participació dels municipis de l'entorn d'influència en la gestió urbanística d'aquestes àrees i en els ingressos de dret públic que s'hi generin.”

La llei apunta a la necessitat de passar del model actual en que cada municipi aspirava a tenir el seu o els seus polígons industrials, ja que són una font de finançament, cap a un nou model en que es concentri l’activitat de polígon en un espai de gestió compartida entre diferents municipis, i que tots ells, puguin participar també en els ingressos que s’hi generen. En altres paraules, busca reduir la fragmentació territorial en un context en que venim d’anys en que el mercat no comprava pràcticament cap m2 de sòl industrial. No és una tasca fàcil, ja que sempre hi haurà un municipi que suporta la implantació territorial per sobre dels altres però que pot rebre un % menor d’ingressos que no pas si s’ho fa sòl.  

Però ja en l’articulat de la llei (article 6) és concreta que “els municipis vinculats per un pla d’ordenació del territori a una àrea urbana especialitzada d’activitat econòmica d’interès intermunicipal han de participar en la gestió urbanística d’aquesta i en els ingressos de dret públic obtinguts amb motiu de la construcció de les edificacions i el desenvolupament de les activitats que s’hi implantin, encara que l’actuació només es desenvolupi en un o en alguns d’aquests municipis"

Per posar un exemple, si es redacta un pla territorial en que s’incloguin els municipis de la conca d’Òdena i a l’hora es concreta una àrea urbana especialitzada d’activitat econòmica (un polígon industrial per entendre’ns) en sectors d’interès intermunicipal, els diferents ajuntaments, per llei,  s’hauran d’entendre per participar de la gestió del polígon, ni que aquest polígon només ocupi sòl d’un dels municipis.

Però hi ha algun exemple més. Al preàmbul també és diu que “la Lleia aposta per la planificació supramunicipal del territori, d'una banda, establint l'obligada elaboració de plans d'estructura urbana plurimunicipals en els àmbits que determinin les estratègies territorials i, de l'altra, incentivant l'elaboració voluntària d'aquest tipus de plans establint-ne un contingut més acotat i reconeixent als municipis així ordenats competències determinades per a l'aprovació definitiva del planejament local derivat”.

Per tant, més enllà del cas concret dels polígons, la llei intenta cercar mecanismes que obligui o incentivi (segons el cas) la gestió urbanística supramunicipal.

Caldrà veure com queda finalment el tema un cop aprovat, si és que s’aprova, però la nova llei de territori pot encabir alguna eina d’aplicació interessant tot i que tímida, per a un territori com la conca d’Òdena. Més, si es pensa en la potencialitat que podria tenir la Mancomunitat intermunicipal de la conca d'Òdena al respecte, que algun dia, s'haurà de potenciar més.