Pensament positiu i la realitat amb la qual convisc

Aplicar el positivisme per veure les múltiples qualitats del sobrepès no l'ajudarà a canviar, més aviat sembla una forma d'evadir la realitat que possiblement sigui la conseqüència de la manca de voluntat d'aquesta persona.

Deia Osho que si un dolor físic es curava amb una medicina energètica o emocional significava que la malaltia no era física sinó energètica o emocional. Aquest punt de vista ens porta de nou a observar la importància de les somatitzacions i l'origen de moltes de les malalties que alguns autors defineixen sàviament de la següent manera:

• Primer s'altera la ment, fruit d'experiències humanes en què el nostre ego s'implica, en obtenir resultats que no esperava a causa de les expectatives que s'havia creat. La ment genera sentiments que de vegades no s'expressen ni es gestionen convenientment.
• L'alteració de la ment i els sentiments influeix en el cos energètic, L'energia dels meridians s'altera en buit o en excés. Si no es resol genera conseqüències.
• Tercer. S'afecta el cos químic, totes les reaccions metabòliques i els líquids del cos s’alteren  afectant  la resta del cos.
• Quart. S’influeix definitivament sobre el cos físic estructural que és on els fàrmacs actuen més o menys eficientment. Estic d'acord amb Bàrbara Ehrenreich, autora de 25 llibres, que viu en l'actualitat a Nova York i a qui, en el seu moment, van diagnosticar un càncer de pit. Una de les exageracions del positivisme és arribar a pensar que el càncer és un regal. Si per a tu el càncer és un regal te'l respecto, però esborra'm de la llista que jo no el vull. El pensament positiu deixa de ser bo quan es converteix en positivisme. El positivisme no té una visió real de les coses. Parlar només del pensament positiu i buscar els més i els menys sense parlar del pensament negatiu no és just.  El corrent del pensament positiu ha sorgit amb posterioritat  i com a necessitat de contrarestar el pensament negatiu que sense cap dubte és parcial, no té perspectiva i deteriora la salut en l'aspecte personal i l'economia en el seu aspecte social. Avui ningú no dubta que pensar negatiu ens posa malalts, però tampoc és cert que pensar positiu ens cura, sinó, que en realitat, ens evita emmalaltir. Ens atribuïm els miracles sense pensar que el gran miracle és la vida mateixa.  Tornant a la necessitat de viure l'acceptació com un mitjà  que ens condueix a la felicitat, reflexiono en què em passa quan no accepto: Poso al meu ego per davant, apareix  el “no vull” ... el “jo sóc” ... el “no pot ser” ... el “no hi ha dret” ... el “no és just” ... i altres frases que ens perjudiquen durant anys mentre no canviï la meva actitud.  El pensament positiu és una opció personal conscient, no és una casualitat de "ser així".  Veure la vida de color de rosa depèn del color del vidre de les ulleres que porto i és la meva decisió seguir amb aquestes ulleres o canviar el to i veure la vida d’una altra forma. Jo veig, valoro, jutjo, influeixo al món que m'envolta d'acord al que hi ha en mi. El positiu i negatiu que veig en els altres i en el món de fora és un reflex del positiu i negatiu que hi ha en mi. La bellesa no està en l'objecte sinó en l'ull de qui mira, cadascú veu al seu voltant el que hi ha en si mateix. Les persones que ens envolten són el nostre mirall.  És tan parcial la visió positiva com la negativa. Quan miro  una persona puc veure la seva part de dalt o la seva part de baix. Quan valoro una institució puc veure la seva dimensió positiva o la seva dimensió negativa, que segur que la té, o viceversa.

Si trobes la felicitat en el positiu. Que bé! Més enllà d'aquesta hi ha una altra felicitat, potser més autèntica, que està en la trobada entre el positiu i el negatiu. El punt mig.