Les persones som electrodomèstic? Necessitem estar endollats?

Moltes tècniques mil·lenàries parlen de maneres de connectar amb un mateix. La major part són tècniques anomenades psico-físiques, és a dir, que tenen una part de treball corporal amb una repercussió a la nostra ment i al nostre cos energètic.

El procés comença buscant un bon moment de les nostres vides, intentant trobar el record d’un període especialment lluminós. Un cop l’has trobat, com el definiries? Com a inspirat? Centrat? Intuïtiu? Ple de satisfacció? Connectat amb tu mateix?

En canvi, en els moments que ens trobem espessos, atordits, capficats, enfadats, dominats per qualsevol emoció... segurament ens sentim desconnectats amb nosaltres mateixos.

M’agrada l’exemple del cavall i el genet. Si el genet no connecta amb l’energia del cavall, se sent desconnectat, no entén el seu potencial. Si el cavall domina al genet, el genet també se sent desconnectat, perquè és ell qui hauria de dominar i guiar al cavall, no a l’inrevés.

La connexió amb el món emocional funciona de la mateixa manera. Cal sentir la força emotiva però l’habilitat de la nostra ment ha de guiar aquesta força.

Un altre exemple és la cascada. Un pot connectar fàcilment amb el poder de l’aigua quan flueix en caiguda lliure, però no s’ha de deixar emportar per ella. La por, l’enveja, la ràbia o l’angoixa poden funcionar com un gran corrent d’aigua: Hem de saber contemplar-los sense que ensarrosseguin.

També cal diferenciar entre connectar-se i concentrar-se. Concentrar-se és una activitat mental que a vegades allunya les sensacions corporals del present. Connectar-se, en canvi, consisteix a buscar la Font i observar el Potencial més enllà dels judicis i prejudicis que ens limiten. Curiosament, a vegades, per connectar amb un mateix, no es tracta de “pensar” sinó més aviat de “no pensar”.

El contacte amb la natura acostuma a anar bé per connectar amb un mateix. I el període de vacances és un moment excel·lent per anar a la natura.