A l'acabar un dia de treball i tornar cansat a casa trobo una moneda d'un cèntim a terra. La miro i sento la il·lusió d'un nen que fa una gran trobada. La plego i me la poso a la butxaca. La veritat és que no val res, però si és un símbol de la generositat de la vida amb mi. Em sento afortunat de veure-li un regal, un premi de la vida que em fa sentir agraït i satisfet. Podia haver depreciat aquest miserable cèntim brut. Però afortunadament no ho vaig fer i m'agrada portar-lo un temps a la butxaca doncs em connecta amb la importància de l'agraïment a la vida i no pas pel seu valor en diners sinó per la satisfacció que genera en mi adonar-me d'aquesta sensibilitat.

No hi ha res inútil a la vida, ni tan sols una fulla o una espurna de pols. Les nostres desfetes són el menjar d'altres, tot segueix un ordre natural que manté un equilibri.

Totes les cèl·lules del cos treballen per la resta, i formen una unitat, no n'hi ha cap que sobra. Totes les persones som necessàries, encara que sembli que no fem res

Trobar la utilitat a les puces i d'altres insectes no és fàcil després de les picades. Sembla que estiguis fetes per tocar-nos ... la pera. Només fer mal, però és el seu instint de supervivència. Les picades posen a prova la nostra tolerància, la nostra paciència, el nostre sistema immunològic. El verí no serveix per res?

Mitriades, general persa (334 a.c.) donava als seus soldats una miqueta de verí mortal amb el qual estaven impregnades les fletxes, perquè els soldats resistissin millor els seus efectes.

Sense saber-ho va ser un dels percussors de l'homeopatia

La pràctica de la tècnica de l'osteopatia crani sacral té com a base la percepció de pulsacions en els diferents ossos i sutures cranials. Aquesta percepció es subtil, a vegades no se sent, però sentir-les t'obre la porta a una dimensió més profunda de la teràpia amb la persona. Saber corregir-la encara més. La millora dels símptomes o de la malaltia... encara més. Però al final, en aquesta professió que per mi és tan al·lucinant, només queda la satisfacció, com la de portar un cèntim a la butxaca.

És com la petita aportació, el petit granat d'arena per la millora de la salut global que ni es veu ni se sent.

Quan vas pel carrer i plegues una llauna de coca cola que algun mal educat ha deixat a terra, només et queda la satisfacció del que has fet. El planeta segueix igual sense la teva bona obra.

Salut