El mindfulness és una versió de la meditació que es defineix aconfessional, és a dir, deslligada de les religions.

Sovint veiem la meditació associada a la cultura budista o d’altres, i envoltada de diferents atributs com vestimentes, turbants, càntics religiosos, màntrams, practicada en monestirs, associada a la pràctica del ioga, etc.

El mindfulness promociona l’atenció plena i una concepció més científica de la tècnica de la meditació. La proposta d’investigació i pràctica té per objectiu millorar la qualitat de vida de les persones.

El punt de vista és pràctic, orientat als objectius. Centra la pràctica en la consciència plena i l’autoacceptació. Pretén separar la persona dels seus pensaments per a poder reconèixer-los i posar en dubte els patrons mentals per a donar un gran pes a l’aquí i l’ara, i donar atenció total al moment present.

La tècnica té una tendència psicològica que tracta d’actualitzar una tècnica clàssica, la meditació. I el nom ha esdevingut moda, entre altres coses, perquè facilita practicar la tècnica de la meditació sense tants rituals.

La meditació és un regal que ens va fer el Sr. Buda a tota la humanitat, i que ha funcionat i segueix funcionant bé fins ara. La meditació té una tradició. La tradició està arrelada a la nostra cultura. Fer el cava, xafar el raïm, coure els calçots, ballar sardanes o fer la sopa com la feia la besàvia, com s’ha fet tota la vida, és part de la nostra tradició.

Recentment s’ha desenvolupat menjar sense tradició; el trobem a tots els prestatges dels grans supermercats; és bo i cada dia en comprem més. Però no necessàriament és el menjar de més qualitat.

Quan volem un dinar de qualitat, anem al millor restaurant i apreciem com ens cuinen el menjar d’acord a la tradició. Fan volar les pizzes, veiem quines indumentàries porten els cuiners i com els cambrers que ens serveixen fan del tast de bons vins tot un ritual.

També hi ha rituals al govern, al parlament, a les corts, als àmbits militars, als casaments, als enterraments, etc. Per anar a la discoteca, els adolescents es posen la millor roba, es pinten la cara, es perfumen... Per adormir un nen petit cal fer tot un ritual, amb el conte, la llet, el petó, el peluix…

Perquè volem una meditació descafeïnada i sense tradició?

La meditació s’ha transmès de mestre a deixeble de manera gratuïta, com una forma de vida, com una recerca de la transcendència, molt més enllà que una pràctica psicològica.

Ens fa falta molta meditació, molt mindfulness i molt ioga… Hem de crear hàbits saludables per compensar la nostra forma de vida actual i estressada.

“Després de molts anys sense veure’s, un jardiner es va retrobar amb el seu mestre, que passava casualment pel costat del jardí que cuidava el deixeble. Els dos es van mirar, abraçar i es van asseure a contemplar el jardí. Al cap d’una estona es van aixecar i acomiadar en silenci. No hi va haver cap paraula. No hi feia cap falta”