Hi ha lleis universals. La quarta és la Llei de la polaritat i diu:

"Tot és dual;
Tot té dos pols;
Tot té el seu parell d'oposats;
Els semblants i els antagònics són el mateix;
Els oposats són idèntics en naturalesa, però diferents en grau;
Els extrems es toquen;
Totes les veritats són semi-veritats;
Totes les paradoxes es poden reconciliar."
El Kybalión

Com més polaritzada està una societat, més necessitat hi ha d'un exemple d'imparcialitat.

El poble català està demostrant una vegada més que és un poble treballador que agafa projectes amb compromís i els defensa, però també és un poble emocionalment vulnerable a tuits falsos i malintencionats, o a informacions tendencioses de la tele.

Centrar-se en el 'perquè' no és sempre és el millor camí, perquè sortirà un altre 'perquè' i podríem no acabar mai. A vegades és millor centrar-se en el 'com': Com ho estic vivint? Centrar-se en un mateix i en la realitat al nostre voltant ens permet fer propostes i pensar en solucions al nostre abast.

La nostra sensibilitat ens fa fràgils i vulnerables al nostre entorn. Evidentment que les imatges de violència policial ens afecten, tot i que fa anys que veiem pel·lícules violentes per diversió. Hem de ser conscients del que sentim i aprendre a conduir aquesta força emocional i instintiva de manera positiva: no ens hem de deixar endur per ella.

Jo mateix em considero un home de pau, però quan la ràbia em surt de dins veient segons quines imatges, he de reconèixer que dins meu també hi ha un guerrer agressiu que pot explotar en qualsevol moment.

Però els problemes externs milloren quan jo milloro. La millora comença primer a dins meu i després es manifesta a l'exterior, no a l'inrevés. Si jo poso el meu gra de sorra i penso en solucions al meu entorn, això s'ampliarà, de la mateixa manera que s'han ampliat les diferències.

A la vegada, hem de ser conscients de totes les variables i vigilar no ser titelles d'altres que mouen subtilment els fils. De fet, segons els astròlegs, els moviments emocionals de masses i col·lectius estan regits per la lluna.

Crec que en aquest moment hem de fer un esforç per acostar-nos a altres més enllà de la seva manera de pensar i la seva ideologia. A Catalunya s'hi viu bé, cal que cuidem a qui hi viu i s'hi acosta. La unió és important i malauradament ara hi ha bastant divisió.

Una manera d'acostar-nos a les persones és l'espiritualitat. El treball intern de respiració, relaxació i vivència del moment ens ajuda a acceptar les diferències humanes i a fugir de les paraules i el dogma. Disciplines com el ioga, el tai chi o el chi Küng ens ajuden a connectar amb l'entorn i sentir-nos units amb el que ens envolta, com una cèl·lula que forma part d'un comú.