La notícia de l’abdicació del rei és, realment, un cop d’efecte que molts no esperàvem, almenys ara mateix. Ha sorprès gairebé tothom i tindrà sens dubte un doble efecte de signe contrari: d’una banda, la possibilitat de regeneració i recuperació de prestigi de la institució monàrquica ―actualment en hores molt baixes―, però també, d’altra banda, la manifestació renovada dels sectors republicans, que han començat a demanar un referèndum. Tot fa pensar, però, que de moment les previsions constitucionals s’aniran complint sense sobresalts, encara que hi hagi una certa agitació a les xarxes i als carrers. La continuïtat del sistema compta amb el suport explícit dels principals partits espanyols, i per tant tindrem Felip VI d’aquí a pocs dies...

Ja s’han començat a fer balanços del mandat de Joan Carles I. Sembla clar que cal posar en un plat de la balança l’actitud favorable a la democràcia dels primers anys de la transició i la resposta adoptada la nit del 23-F de 1981 davant l’intent de cop d’estat militar. Això és certament important, i per això hi ha hagut en aquest país molts més “juancarlistes” que no pas monàrquics. Hi ajudava, també, el famós caràcter “campechano” del rei, del qual podria donar personalment uns quants testimonis, en circumstàncies diverses. Després, però, amb el pas dels anys, s’ha omplert de connotacions negatives un altre plat de la balança, en què hem assistit a una minva de confiança creixent, a causa d’una pèrdua de percepció de les obligacions i de l’exemplaritat que implica la condició de cap d’estat. En aquesta fase, hi ha hagut moments i actituds francament incomprensibles. I aquesta pàgina de la història familiar no s’ha acabat encara, però això ja ho entomarà el seu fill i successor.

La qüestió essencial és, per a mi, si ens trobem a les portes únicament d’un canvi de titular de la monarquia espanyola o bé si aquest abdicació obre la porta a d’altres canvis polítics que s’han anat acumulant de manera angoixosa a la carpeta d’assumptes pendents. Crisi de la mateixa monarquia, ruptura del pacte constitucional, desafecció dels ciutadans, sobiranisme a Catalunya, crisi econòmica i retallades, corrupció política, desprestigi de les institucions, etc. La llista és realment llarguíssima i de profunda gravetat, però és de tot això que hauríem de parlar, més que no pas d’una previsió successòria.

¿Canvi de rei? És important, esclar. ¿Revisió a fons de tot el sistema? Em temo molt que això és realment improbable...