Dilluns, 9/12/2013
869 lectures

Més informats que mai

Sempre diem que avui estem més informats que mai. I de seguida hi afegim: més informats no vol dir més ben informats, és clar, però és ben cert que les noves tecnologies ens donen una quantitat ingent de dades que no sabem pas gaire com digerir i administrar.

La cosa, com en tantes realitats perfectament bones de la vida, té la seva part negativa: la superproducció i la superabundància generen a vegades una confusió terrible i la nostra tendència natural a la credulitat fa que ens ho empassem tot i que ens passin tot sovint bou per bèstia grossa.

Per això, perquè ens pensem que ja podem saber-ho tot, ens quedem ben sorpresos quan hi ha alguna notícia que ens pensàvem que havíem de saber i no ens arriba per cap banda. Per cap banda? Impossible.

Doncs sí, a vegades passa. Ara mateix m’he assabentat per una raríssima casualitat que una escriptora de Sabadell, Imma Cabré, ha publicat una novel·la històrica dedicada a la vida de Natividad Yarza, la mestra de Valladolid que, elegida pels veïns de Bellprat, va ser la primera alcaldessa de Catalunya i d’Espanya, el gener de 1934. La novel·la porta el títol d’Els senyors del poder i ha guanyat l’anomenat premi Gregal 2013. Publicada per l’editorial del mateix nom, radicada a Maçanet de la Selva, ja se n’han fet diverses presentacions, entre altres llocs a Barcelona i a Girona.

El qui més ha seguit el rastre de Natividad Yarza ha estat l’Isidre Surroca, de la Pobla de Claramunt, que el 2009 ens en van deixar una excel·lent biografia a la Revista d’Igualada. I jo mateix vaig tenir la fortuna, després, de poder-ne completar algunes coses, amb les dades de la part final, més aviat trista i dramàtica, de la vida d’una dona que va ser molt coratjosa i sempre conseqüent.

I vet aquí que ara ja se n’ha escrit una novel·la. Magnífic! Segurament el fet de guanyar un premi ja pot ser una garantia per tal que, més enllà de l’ús absolutament lícit de la ficció, el llibre d’Imma Cabré hagi fet justícia a un personatge que ens és particularment proper i que s’ho mereix de totes totes.

Penso, doncs, que aquest article digital pot ser una bona via per fer-ho saber als anoiencs. Tal vegada a molts d’ells els passi com a mi: que encara que no donis l’abast a tantes coses com t’arriben, sempre tens la sensació que se t’escapen les que voldries saber...

Antoni Dalmau

Altres articles de Antoni Dalmau i Ribalta

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.