He rebut per internet un d’aquests textos que, encara que siguin capciosos, em tenen fascinat. És un que pretén demostrar que, només cal que el diner es posi en circulació, perquè la crisi quedi resolta.

Síntesi de la història: un home rus arriba a una ciutat del llunyà Oest que està arruïnada per culpa d’un llarguíssim període de pluges. Tothom deu diners a tothom i l’economia està col·lapsada. L’home es presenta en un hotel i demana que li ensenyin les habitacions. Com a penyora, avança un bitllet de 100 €. Sense perdre el temps, l’hoteler agafa aquests diners i paga el deute que té amb el seu proveïdor. I el proveïdor aprofita al seu torn aquests calés per pagar un creditor seu. I aquest a un altre, i a un altre. Al final, els diners arriben a un client d’una prostituta, a la qual lliura els 100 € que li deu. I ella, contenta d’eixugar el seu compte pendent, se’n va corrents a l’hotel i paga a l’hoteler els 100 € que li deu pel lloguer d’unes habitacions...

Al final, al rus no li interessa l’hotel i decideix buscar-ne un altre, de manera que recupera el seu bitllet de l’hoteler. Tot torna, doncs, a la situació de l’inici... però mentrestant, i gràcies al famós bitllet en circulació, ningú ja no té deutes. La situació s’ha capgirat i tothom es planteja activar l’economia. La crisi, doncs, està resolta...

Dic que em fascinen aquesta mena d’històries i la gent que se les empesca. Em trec el barret davant d’ells. I com que sóc home de lletres, demano als meus lectors que saben de números que m’expliquin on és el sofisma, quina és el punt feble d’aquesta història increïble.

Perquè, això no deu anar així, oi? ... O sí?