Ara resulta que s’ha arxivat el sumari que s’havia obert per al cas de les retribucions d’una quarantena d’alcaldes que formaven part de la Federació de Municipis de Catalunya. El tema, com és sabut, també n’afectava alguns de la nostra comarca, tant si havien cobrat com si no. L’arxivament arriba de manera oportuna, quan encara falta un temps prudencial per a les properes eleccions, però s’ha fet d’una manera que resulta incomprensible per al ciutadà normal i corrent, quan encara s’estaven prenent declaracions i després d’un considerable ressò en tots els mitjans.

​És a dir: molt d’enrenou i una enorme sospita corrent per pobles i ciutats, afectant de manera indiscutible la imatge i la reputació d’uns alcaldes als quals ja s’havia penjat la terrible etiqueta d’«imputats». En un clima com el que vivim ara, en què salten constantment els casos de corrupció, en què tots els polítics estan sota sospita i en què proliferen nous partits que fan bandera d’una puresa immaculada, ja s’havia escampat la sensació de l’existència d’unes irregularitats que esquitxaven tots els partits actualment governants. Al final, de tot plegat, res de res. Una resolució de l’Audiència mata el tema, però la imatge que s’havia creat i escampat no s’esborra tan de pressa.

​Penso certament que no ho fem bé, tot això. Primer, perquè la instància judicial amb capacitat de decisió hauria d’actuar més aviat per resoldre sobre els indicis de criminalitat, abans que alguns jutges, aparentment insensibles als perjudicis que causen, vagin tan enllà en les imputacions. I, segon, perquè el tema de les retribucions dels alcaldes i regidors no està ben resolt: sempre he pensat que el millor seria que existís una llei que fixés unes retribucions amb caràcter general en funció del nombre d’habitants i que aquestes haurien de ser incompatibles amb qualsevol altre concepte de sou que neixi de la condició de càrrec públic. Un únic sou, i digne, igual per a tots els municipis de característiques semblants: ni dietes, ni complements addicionals, d’enlloc.

​Per cert, ara sembla que dels «imputats» en diran en el futur «investigats». Em sembla bé, perquè les paraules no són innòcues sinó carregades de sentit. I malgrat tots els malgrats, la presumpció d’innocència encara hauria de continuar tenint algun valor.