Per reduir el famós dèficit, hi ha dues coses que es poden fer: retallar les despeses i augmentar els ingressos. El govern d’Artur Mas s’ha llençat amb gran determinació a la primera, i en canvi s’ocupa molt menys de la segona, que evidentment resulta complicada. Per començar, va perdonar als més rics l’impost de successions, i de la famosa iniciativa de gravar les grans fortunes (que requereix la implicació de l’Estat) no se n’ha parlat més. Ara, en canvi, es parla de l’augment de diverses taxes que perjudicaran, un cop més, les economies mitjanes o més febles.

Mal fet. Per això saludo positivament que, per fi, el govern parli ara d’instaurar una taxa turística, que sembla que podria aportar a l’erari uns ingressos mínims d’uns 45 milions d’euros. És un recàrrec que, per no anar més lluny, els francesos ens cobren des de fa molt de temps i que cada dia es va implantant allà on no hi era: a Florència, per exemple, des del mes de juliol et cobren un euro per dia, per persona i per estrella de l’hotel. Algú ha deixat d’anar a França o a Itàlia per l’import d’aquesta taxa?

Sense entrar en profunditats econòmiques que se m’escapen, i simplement com a ciutadà corrent, hi veig un munt d’avantatges, entre els quals el fet que el paguin els estrangers ―és a dir, també nosaltres quan sortim a fora― i que, en tot cas, afecti un sector que està guanyant molt diners a casa nostra. Fins ara, aquest sector ha fet valer el seu criteri per damunt de l’interès general, i molts governs s’hi han doblegat: els responsables d’aquest ram diuen que tenen por de perdre alguns clients, però els experts ens expliquen que, si de cas, en el pitjor dels casos, només afectaria el turisme de més baixa qualitat, aquell que tothom diu que hauríem d’anar eradicant. Els altres turistes, com nosaltres mateixos quan anem a l’estranger, fan els seus números sense considerar gaire aquesta taxa suplementària, que et cobren a destinació i que no sol figurar en els pressupostos que et fan les agències de viatge.

Allò que dèiem dels «avantatges» de la crisi: potser per fi, per pura necessitat d’incrementar els ingressos, el govern d’Artur Mas asseurà a la taula els hotelers i les autoritats locals (ajuntament de Barcelona inclòs, que abans i ara sempre s’hi havia resistit) i els convencerà d’instaurar la taxa. Ja era hora: no tot han de ser retallades...