Ja sé que hem entrat en la febrada preelectoral i que, en conseqüència, els alcaldes de tots els municipis i de tots els colors no paren de fer inauguracions a tort i a dret. Es comprèn perfectament i, a aquestes alçades de la pel·lícula, ningú no se’n sorprèn. El problema es presenta quan l’afany d’inaugurar i de magnificar les celebracions passa una mica de mida i es perd el sentit de la proporció de les coses.

Per exemple: la inauguració, diumenge passat, de la remodelació de la plaça del Mestre Just. El nostre ajuntament, tan expert en polítiques d’imatge, ho va celebrar amb una gran solemnitat, en presència de la família convidada i amb una actuació de l’Schola Cantorum. Però em sembla que això no hauria d’impedir-nos de dir les coses pel seu nom.

Comencem per assenyalar que Igualada, la Igualada de 1971, ja es va mostrar força gasiva amb una persona de la categoria del mestre Just, en atribuir-li una placeta que no és altra cosa que una cruïlla de carrers. Altres igualadins de biografia molt més modesta i de mèrits notablement més escassos tenen en canvi vies públiques de molta més importància.

D’això, naturalment, no en té cap culpa l’ajuntament actual, que a més a més ha tingut el detall de treure aquell espai de la degradació en què es trobava. Ara l’heura ja no tapa el monument, les voreres són més amples i els llums i l’enjardinament són molt millors. Però no ens enganyem: aquella placeta continua essent, per damunt de tot, un aparcament en bateria. Convertir el tram central de la plaça en un autèntic espai lliure era realment l’única millora de fons que podia fer-se per dignificar de debò aquella plaça, i això no s’ha fet. Qualsevol ciutadà que s’assegui als bancs nous que s’hi han instal·lat no tindrà cap altre paisatge a contemplar que el morro dels vehicles que tindrà just al davant...

La plaça, doncs, continuarà sent, doncs, essencialment, un cruïlla de carrers amb cotxes i un petit monument. Llàstima. Llàstima que no s’hagi fet realitat allò que, segons he llegit el diari, l’alcalde va declarar precisament diumenge passat: «Els cotxes hi han de ser, però el primer són les persones». Doncs no: a la plaça del Mestre Just, inaugurada amb una gran solemnitat ―com si es tractés d’una obra realment important―, els cotxes hi continuen tenint avui la primacia. I el mestre continua esperant que la ciutat li dediqui una plaça una mica més humana, amb un xic més de calidesa...