Ho tinc decidit. Un dia començaré a caminar amb la roba que porti a sobre, i no pararé fins la fi del món. Com el Forrest Gump, però xino-xano, que al Cau sempre em fotien córrer, i a mi el què m'agrada és admirar el paisatge. Així doncs, em faré el món a peu amb una motxilleta on  duré:

- Un llibre d'auto-ajuda i un boli.

- Un Nokia antic, per a urgències.

- Una sola muda.

- Un raspall de dents, IMPRESCINDIBLE.

- Una col·lecció de poemes de Josep Maria Bardagí.

Faré una crida a través de les xarxes socials (tinc un munt de seguidors) i, cada dia, la bona obra farà ressò en els cors dels catalans primer, i dels francesos després (o potser me'n vaig avall, i em dec als marroquins, qui sap) i cada dia faré parada i fonda allà on m'acullin, com un bon pelegrí. Tothom voldrà ser el meu amic, es crearà un HYPE perquè faré un intercanvi sostenible de roba (deixaré la meva allà, i m'enduré uns recanvis nets per la causa) i això m'estalviarà tots aquells quilos que em farien el camí més costerut, i em crearà una aura com de Capità Enciam post-modern irresistible.

Només aniré acompanyat d'un gos,  quant a éssers vius, perquè fan companyia, són protectors i no tens discussions sobre itineraris i menús. Cada nit, des del meu smàrtfen, en faré una crònica que us emocionarà, i em podreu fer donacions via Paypal. Què més? Ah sí. Com que em sé el Pare Nostre i a casa hi tinc el manual cristià del Bon Pelegrí, tindré les portes obertes de la casa de Déu, i quan arribi al final de l'horitzó, havent travessat frondosos boscos, caçat ferotges animals i havent resistit la temptació de comprar-me un pal de selfie, em deixaré caure per l'abisme infinit i veuré Glenn Gould tocant les Variacions Goldberg flotant pel cel i rotant com un planeta, i cridaré Visca'l Barça i Viva Espanya perquè ja ningú em podrà sentir, ni renyar, ni jutjar, ni fer entrar en contradiccions, ni dir-me hortera, ni catalufo, ni tio raro, i no hauré de pensar en com guanyar-me la vida, ni m'hauré de justificar per fer-vos gastar dos minuts a llegir una insuportable i prescindible proclama que no porta enlloc.

A no ser que al final resultés que "enlloc" fos el Paradís, l'Edén, i fos magnífic, i ara mateix t'afloressin als ulls un mar de llàgrimes perquè el que compta no és la meta sinó el camí, i t'ha fet un salt el cor perquè t'has adonat que avui ja has vist vint-i-set vídeos que prometien que et canviarien la vida, i vas a pel 28, i aquest cop sí, aquest cop sí.