//Plugins sense CDN ?>
No s'ha parlat prou dels bancs i parcs del segle XXI i avui escric aquí per posar-hi remei.
Un bon dia, seguint el corrent de ves a saber quina moda probablement europea, es van començar a canviar els parcs de tota la vida i es van refer de nou, segurament per generar algun tipus de dinàmica econòmico-laboral que nosequè. Es van canviar els terres de sorra per aquelles superfícies pneumàtiques que hi podem veure avui en dia, van posar-hi joguines bastant absurdes, i van apostar fort per la creativitat arquitectònica, que ha suposat una deteriorament espiritual en l'element central dels parcs: els bancs.
Els bancs són un element de cohesió bàsic en la nostra societat, no cal allargar gaire més la troca. El problema és que els arquitectes de parcs deuen ser persones que no seuen als bancs (potser no tenen amics!). Ens trobem bancs en paral·lel, bancs en grups de tres en posicions de conversa impossibles, bancs que no donen enlloc, abundància de bancs individuals col·locats com si el carrer fos el tauler d'escacs d'un somni àcid, etc. Estimats (e)lectors, Déu me'n guardi d'estar en contra del progrés i de la innovació, però per acabar construint aixetes on no et pots rentar les mans perquè no hi caben o bancs que donen a una paret, se'ls hagueren pogut gastar en el mai prou ponderat projecte del Passeig Marítim al Rec, o a portar els nens a la piscina en globus aerostàtic, que és més segur i divertit que en autobús. I parlant de pèrdues, en vull esmentar dues de molt simbòliques: la primera és la dels túnels de l'antiga plaça de les Tortugues, on els adolescents anaven a fotre's mà i a fumar-se alguna teia, i que sempre feien olor a pixum. No us ho perdonarem mai.
L'altra, més que una pèrdua, és un desengany: m'entristeix profundament que hagin empetit tant el Parc de les Roques de l'Avinguda Dr Pasteur. Quan jo era un nen estava format per una munió de pedrots enormes on et podies perdre, i l'altre dia hi vaig anar a jugar a hoquei gel i quasi ploro de veure el que han fet als rocs, que no m'arriben ni a la cintura. Entre això i el nou pentinat del Messi, aquesta setmana passada va ser horrible. Horrible!
Sí noi, val més prendre-s’ho amb sentit de l’humor , perquè quan miro fredament i global aquesta ciutat d’urbanisme dur i desangelat, m’agafa angoixa i ganes de desaparèixer. Sort que... Llegir més encara ens queden els bancs del Passeig ocupats per octogenaris i aturats!!!
Montserrat
Igualada
28 de juliol 2016.11:04h
Sempre ens quedarà el sinofós...