Igualada és una ciutat fluvial, tècnicament, però els seus habitants mai hem tingut cap mena de sentiment envers aquest fet fins no fa gaire. Durant molts anys, el riu ha sigut com aquella cicatriu d' infantesa que només recordes quan algú te l'assenyala i de cop dius "ai". El fet és que com ja sabeu, arrel d'uns arranjaments, ara tenim un riu que sembla de veritat; Unes preses per aquí, uns ànecs per allà, un passeig marítim (?) ben parit i ens ha quedat una joia. I gaudim d'aquest fet tan insòlit amb aparent normalitat i sense fer-ne gran ostentació: Error! Ara que tenim un riu normal, se l'ha de potenciar!

Esbossat aquest preludi, passo a detallar el planning dels actes que pretenen donar un nou impuls al projecte.

Abans que res, proposaria que el Passeig del riu passés a anomenar-se Passeig Aqualata, o en el seu defecte Passeig Marítim Lloll Bertran.

Després organitzaria, des de la Collonada, un cap de setmana d'inauguració sonada amb les següents atraccions:

Convidaria l'equip olímpic femení de remeres de Cambridge perquè fessin d'ambaixadores per la causa, amb una baixada pel riu amb banderetes i un gegant a bord de la piragua, presidint el tema amb gran solemnitat. Seguidament, aprofitant que cal fer alguna cosa amb la nova espècie de cranc invasor que és bastant gallito, organitzaria unes"Peleas de cangrejos" (amb apostes, naturalment), i una mica de jocs per a la mainada: Tir al plat, coses així. Ja a la nit, seria bonic començar amb una actuació de Karaokes Band sota l'aigua (es repartirien snorkels gratuïts per a tothom) i els Moixiganguers podrien donar per finalitzada la vetllada amb un 3 quarts de 15 amb folre i manilles en què per primer cop a la història una enxaneta toqués la lluna amb la punta dels dits.

Diumenge al matí, per acabar d'afinar el tema, faríem una arrossada popular amenitzada per Jordi Savall al clavicèmbal, i ja després cafetons i una mica de sobretaula.

Després d'aquest immillorable opening, i per aprofitar el rebuf, proposaria d'aspirar a seu dels Jocs Florals, i començaria a repartir llicències a discreció per a xiringuitos i paradetes de xurros, crêpes, i núvols de sucre. L'únic que realment em fa patir és que quan arriba el bon temps i s'intueix el crepuscle, hi ha molts mosquits i fan bastant la punyeta als runners i a tots aquells vianants que anem a fer la volta sense casc. A veure si amb una mica d'insecticida poguéssim arreglar el tema.