El 8 de juliol de 1915, just avui fa 100 anys, els habitants de Pujalt van rebre una funesta notícia que els va deixar commocionats. L'aleshores alcalde, Henry Fonda (no confondre amb l'actor, nascut al 1905) s'havia suïcidat la nit anterior durant el viatge de segones noces, que els va portar a ell i a la seva esposa a Sant Miquel de Fai, sobrevalorat paisatge del Vallès Oriental damunt del qual no he posat mai els peus. M'emociona saber, però, que al Vallès també hi ha coses.

En fi, el batlle, nascut a la vila però fill d'immigrants neo-zelandesos, portava 40 anys a l'alcaldia i era un home discret i respectat, d'una sobrietat gairebé funcionarial no exempta de bonhomia i generositat. Per si el fet en si no fos prou inesperat i dolorós, en va trascendir un detall que va provocar vergonya aliena entre els pujaltins i a mig país, ja que tota la premsa nacional se'n va fer ressò: El finat va deixar una nota de comiat molt escueta i que contenia un sonet ridícul i propi d'un adolescent de finals del segle XX (de la qual es conserva fins i tot una fotografia)

La nota deia el següent: 

"Hi ha hagut un eclipsi a dins del meu cor

Ja fa tres setmanes que no fem l'amor

Fins mai. H. F."

No només és una rima fonèticament qüestionable (La "o" de cor es pronuncia oberta, i la "o" d'amor tancada) sinó que a més a més, si em permeteu la lleugeresa, trobo ridícul que "3 setmanes sense fer l'amor" sigui un motiu de pes per deixar aquest món, i més si estem parlant del 1915 i d'un home que passava de la seixantena. Per si això no fos prou, la nota estava escrita en un post-it. I a boli! Però el que em segueix flipant més és aquest infantilisme ridícul. Abandonar el vaixell per una rabieta així és impropi d'un magnífic alcalde, el primer gran propulsor del conegut observatori de Pujalt i gran coneixedor i renovador de l'agricultura de l'Alta Anoia. Qui sap si portes endins, el cor del senyor Fonda era ple de melangia i es passava nits senceres observant l'esdevenir del cosmos en la solitud de l'observatori, potser enyorant una Nova Zelanda que mai va trepitjar. En aquella època no era com ara, no hi havia vols barats tipus Ryanair. En fi, tampoc és qüestió de fer befa del tema, que és delicat, i esperem que amaini una mica la calor, que sinó acabarem rostits.