Què en farem del comerç a Igualada?

És realment preocupant quan transites pels carrers d’Igualada i vas veient un paisatge comercialment parlant canviant. Allà on abans hi havia una botiga ara i ha un local amb el rètol “es lloga” o “ liquidació per tancament”. Ja és ben bé allò que diuen que Igualada ja no és el que era i s’estan tancant les botigues, i és per això que molta gent ha d’anar a altres localitat per buscar el que els interessa i és una llàstima, no donem vida al comerç de la nostra ciutat.

Alguns establiments del sector d’hosteleria, altres comerços (roba, menage, calçat..) han hagut de prendre la trista decisió de tancar persianes. Perquè senzillament no hi ha tradició familiar que continuï o perquè el producte que es comercialitza no troba clientela a Igualada o perquè hi ha altres establiments que venen el mateix i no poden competir amb els seus preus rebentats, altres perquè fan números i no els surten. El que no entenc de cap de les maneres, i demano que algú m’ho expliqui, és com és possible que davant el tancament de petites botigues i comerç en general s’atorguin permisos perquè se'n obrin d’altres, que degut al producte que venen, tant ampli i divers (roba, sabates, marroquineria, tèxtil, menage de casa,material escolar i oficina, etc) no tenen cap altra competidor. Estic parlant de les grans superfícies que ocupen els hiper asiàtics que a Igualada, si no em fallen els números, n’hi ha tres i dos més pendents d'obtenció de la llicència. No ho entenc, és que no hi ha cap límit numèric per obrir aquests establiments? No hi ha cap ordenança municipal que estableixi que en una població de “tants m2 o hablitants només es poden obrir determinats números d’establiments de mitja o gran superfície”?

Una altra persona em dirà “que estan sempre ben plens aquests llocs i som nosaltres mateixos qui els donem vida” .Sí, és cert; la gent amb el seus diners poden decidir anar a comprar allà on els convingui més, ja sigui per raons econòmiques, com per l’oferta/varietat que els dóna. Però el que també és cert és que molts d'aquets mateixos productes els podríem trobar a la nostra botiga de barri, al mateix preu i no faríem que potser un dia aquest petit empresari hagi de tancar la persiana. No sé si el col·lectiu afectat ja ha fet algun tipus de manifestació a l’Ajuntament. Jo no sóc comerciant, em mou senzillament l’estima que tinc a aquesta ciutat i la preocupació perquè prosperi i doni feina, i no sigui un lloc d’on molts han de marxar per garantir un sou a casa. De veritat que no voldria ofendre la sensibilitat de ningú, però és que aquest sentir es desprèn de les meves apreciacions quan parlo directament amb els comerciants del meu barri i establiments que freqüento; els escolto i veig que tenen raó . Si aquest col·lectiu es mobilitza i fa una campanya de recollida de signatures , jo ja us dic des d’ara mateix que ja teniu la meva.