El setembre és la transició. Un «bonus track» de l'estiu on els dies de sol són un regal per compensar-nos les tardes grises d'un agost on la pluja no sabia ploure i l'únic consol era poder avançar en la llista de lecturesperalestiu. La rentrée amb els dies que s'escurcen però que encara són prou llargs per als «fem una cervesa i m'expliques l'estiu» i presumir d'un bronzejat que es descoloreix al mateix ritme que se'n va la llum dels vespres. Deu ser perquè les rutines de la infància no s'obliden fàcilment, que malgrat l'arribada de la tardor  -que és la mort i el fred- , en el setembre hi veiem un curs que comença. Almenys comença alguna cosa. Fem els bons propòsits de debò, no aquells que omplen Moleskines o timelines de Twitter el dia 1 de gener, sinó els que tenim la intenció de complir, com a mínim fins al proper mes de juny quan l'arribada de l'estiu ens tornarà a servir d'excusa per abandonar-los. Tan ràpid que s'acaba ara tot un mes  i tan lentes que passaven les dues hores de digestió abans de banyar-nos quan érem petits. Qui ens tornarà totes aquelles hores? Hi ha gent de primavera i gent de tardor, jo mai he entès els segons i d'alguna manera els admiro: com s'ha de ser per estimar el color marró per sobre del verd, la caiguda de les fulles més que la sortida de les flors, la llana més que els vestits curts?  El setembre són les fotos dels nostres gelats preferits tatxats amb una creu negra feta a mà «l'Almendrado ja se'ns ha acabat». És el moment de guardar els records d'estiu en el rebost de la memòria (o en els destacats d'Instagram), on puguem recuperar-los en ple març i resistir la foscor dels darrers dies abans del canvi horari que aviat, com les dues hores de digestió, també serà història.  Al setembre comença la transformació dels records, a poc a poc el nostre cap torna a convertir la platja en un paradís on no se sent l'olor de la crema solar que es posa el veí i la sorra no s'atrinxera entre els cabells esfereïts, elimina els embussos de les carreteres secundàries i fa que les tempestes d'estiu només arribin els vespres sense gaires plans.