Faig un sincer reconeixement, des d’aquest racó privilegiat de l’AnoiaDiari, als emprenedors del món mundial. A les persones que munten una empresa: que aconsegueixen un crèdit avalat pel poc o molt que tenen, i lloguen un local, desafiant un destí totalment incert. Als valents que demanen tots els permisos haguts i per haver, paguen els autònoms i, un bon dia, es posen a treballar. Als il.luminats que, en un acte de fe, contracten algú (o alguns) i els proporcionen un sou cada mes. Són autèntics mags: plaff!, del no-res en surt una botiga de mobles, una comercial de components elèctrics, una fàbrica de paper-cartró o un taller mecànic: Pura Màgia. Voldria retre un homenatge a tots els emprenedors que es converteixen en empresaris i als empresaris que, miraculosament, encara ho són. A tots ells, gràcies.

Si és veritat que, tal i com diuen, la crisis està posant les coses al seu lloc, potser ara és un bon moment per reconsiderar la figura de l’empresari. Tradicionalment, en la cultura hispànica, el propietari d’un negoci ha estat el dolent de la película, el ric sense escrúpuls, el manipulador sense ètica. Potser ja és hora que ens adonem que l’emprenedor d’avui no és l’amo de la fàbrica del segle XIX, i que el llop del conte és només un personatge infantil. No es tracta de fer una “Oda al empresario”, sinó de posar les coses al seu (just) lloc. Per això em sembla interessant reconèixer el paper clau que l’empresari té a la nostra societat. Sense complexos ni modernitats mal enteses.

I és en aquests moments quan més necessitem persones amb iniciativa, amb ganes i amb il.lusió, que se sentin capaços d’engegar un projecte nou o de continuar endavant. Són persones importants per a mantenir el fràgil equilibri de la nostra societat. En uns temps difícils com els que vivim, aquests homes i dones s’han convertit en una espècie amenaçada, en perill d’extinció. Espero que no desapareguin.