Enguany, la direcció i els seixanta joves que formen part del projecte presenten un espectacle que explica la història d'una persona no binària, de com es veu i de com la veuen des de la societat. L'espectador podrà veure aquests dos vessants en dos espais i dos llenguatges teatrals molt diferents.
Pep Farrés, director del projecte, explica que mesos abans s'han anat reunint amb una persona no binària de la ciutat i, d'acord amb la seva experiència, han creat el guió.

Un musical de creació pròpia en temps rècord

"Tot i que diem que el projecte dura vuit dies, el cert és que dura molt més, uns vuit mesos", explica Farrés. Com en les dues darreres edicions, aquesta obra és, tant en la part del guió com en la part musical, de creació pròpia. Per això, els directors es reuneixen molts mesos abans i comencen a pensar les primeres idees, creen el guió, encarreguen la música, dissenyen els tallers per poder crear l'escenografia a temps, etc.
Enguany la composició musical ha anat a càrrec de Carles Marigó, les lletres són de Joan Mateu i el guió ha estat creat per Pep Farrés i la Miriam Solé.
Un cop tot això ja ha estat creat, és el torn dels actors i actrius que participaran en l'espectacle. Aquest any els alumnes van fer una primera tanda d'assajos al juliol i ara, al cap de més d'un mes, han reprès els assajos per poder presentar l'obra.

Els joves han tingut vuit assajos justos per preparar-ho tot. Aquests es convertien en tallers pensats pels directors on els adolescents aprenien el guió, la coreografia, les cançons i creaven tota l'escenografia. Per millorar el funcionament, els directors els divideixen en quatre grups de 15, de vegades treballen per separat, de vegades s'ajunten dos grups o tot el grup sencer. Tant les cançons, com les escenes, com els tallers de plàstica, estan muntades i pensades en funció d'aquestes peces de 15, de 30, de 45 o de 60.

Helena Oliva, alumne des de fa sis anys, assegura que aquest procés és la part més difícil del projecte. "El repte més gran és el temps que tens per fer l'espectacle. És molt intens i has d'estar molt dins tota l'estona". Tot i això, assegura que aquest aspecte és la part que més li agrada del teatre. "El procés de creació m'agrada molt, veure com es forma l'espectacle, els detalls que s'han d'anar canviant i afegint..."
En aquest sentit, Farrés creu que la clau per gestionar una iniciativa com aquesta és l'energia que proporcionen els adolescents que hi participen. "Quan els adolescents tenen un objectiu, hi inverteixen tota la seva energia. El mèrit no és nostre, la clau està en que disposem de l'energia de 60 adolescents i tenim el privilegi d

e poder-la utilitzar".


Com neix el projecte?
El projecte neix l'any 2013 amb els monitors de la coral Gatzara. Amb l'objectiu de trobar una activitat per l'estiu, des que s'acaba la Festa Major fins que comença el col·legi, es va crear aquest projecte.

Farrés assegura que des de llavors el projecte ha canviat molt. "Amb el temps hem après a preveure moltes coses, ens hem anat reinventant i ara fem servir un sistema que ens funciona perfectament", explica. "De fet, abans partíem de textos que ja existien, però ara, sempre, tant el text com la música són originals.

Una altra cosa que han vist al llarg del temps és que l'època adolescent era la millor per dur a terme aquesta iniciativa. "Abans barrejavem edats i ara només són joves. No volem que tingui esperit de casal d'estiu, volem que les 60 persones vulguin unir-se per crear un espectacle junts". Explica que tots els adolescents venen perquè

volen fer-ho i no perquè els han obligat els pares. En haver-hi aquestes quatre branques (la plàstica i el vestuari, la coreografia, la música i el teatre) et trobes amb joves que venen de cadascuna d'elles o fins i tot alguns que no venen de cap disciplina artística i l'únic moment de l'any que ho fan és aquest.

Oliva participa en el projecte des que tenia 8 anys i anteriorment formava part de la coral Gatzara. Sempre ha estat lligada a d'alguna manera al món de la música i el teatre, i, tot i que té clar que no s'hi vol dedicar, explica que durant aquests anys s'ha adonat que vol mantenir el teatre dins de la seva vida, "encara que sigui només com a espectadora".

Precisament, Farrés pensa que tota aquesta feina és una manera de crear públic teatral. "L'adolescència és una edat en la qual ja deixen d'anar al teatre infantil i aquesta és una bona manera de repescar-los".