Adéu a Faèrica, els insubornables del rock igualadí

Faèrica, la suma dels músics anoiencs Quim Garreta (guitarra i veu), Pipu Bernadí (teclats), Jordi Solà (baix), Bernat Ruiz (bateria) i -precedit durant cinc anys per Bernat Roca- Norbert Nebra, ha dit adéu. Després de sis anys com un dels exponents del rock igualadí, aquesta tardor han comunicat la seva dissolució. Des de 2008 havien publicat tres treballs discogràfics i ara han tret el darrer, 'La nevera del temps', el seu testament musical.

A què obeeix el seu final com a grup? Expliquen que ha estat una combinació de molts factors. L'esgotament de tants anys, però també han notat que "el 'feedback' de certs sectors necessaris pel bon funcionament d’un grup en el circuit comercial català ha sigut més aviat desafortunat, per no utilitzar altres termes. Els compromisos personals i laborals sempre els hem trampejat com hem pogut, amb certes dificultats en alguns casos, però l’energia, il·lusió sempre hi han estat, però no són infinits". L'adéu ha coincidit amb el Tricentenari,  un moment especial per al país i també per a ells, que han empatitzat amb les reivindicacions nacionals. Heus aquí la cançó 'V1C7ÒR14'. L'ambient que viu el país els ha influït "probablement, i de forma progressiva. Hi ha coses que els artistes, siguin de l’àmbit que siguin, no poden obviar. L’entorn afecta i influeix inevitablement en tot treball que sigui sincer".

Somriures i decepcions

El rock català va ser un fenomen dels 90. Faèrica s'ha trobat amb un panorama diferent, amb uns gustos i un paradigma nou. Els hereus de Sangtraït? "Musicalment també hem begut -i molt- del rock anglo-saxó en tot el seu ampli ventall. Hem fet en la música que ens agradava i que no trobàvem representada per cap artista català. Sobretot, volíem aportar un punt d’intensitat o contundència, sense deixar de cavalcar fantasies oníriques i ritmes trepidants, amb bones melodies cantables" apunten. L’entorn mediàtic ha tendit cap a un tipus de producte musical força antagònic a la proposta. No es consideren "estandards de la 'tralla', ni de la música dura ni agressiva, però el que està clar és que els amplificadors i la distorsió i tot el que representa un espectacle de rock no és benvingut aquests temps a Catalunya". Per al record queda la darrera actuació al Hot Blues, a la primavera: "els que la van veure s’enduran aquest record, el de la 'veritable’ Faèrica, encara il·lusionada, en aquella entranyable vetllada de bon rock a l’inigualable Hot Blues".

El nou disc de moment no té format físic. Es pot trobar en totes les plataformes digitals: "no tenim clara la fórmula final d’aquest disc físic. Mentrestant anem recollint peticions de seguidors que hi estan interessats". Han fet tres discs en sis anys, "com deia el nostre primer productor, en Jesús Rovira dels Lax’n’Busto, cada disc és la foto d’un moment. Per tant, tota època té la seva estètica, els seus temes, els seus acords... Estem contents d’haver enregistrat 3 discos en 6 anys, i d’haver recopilat un munt de temes per fer directes potents, i algunes curioses versions que també ens hem fet nostres pel camí. Hi ha hagut evolució, ja que per fer fotocòpies d’anteriors treballs no cal matar-s’hi gaire i és refotudament avorrit". 

També queden espines per decisions difícils d'entendre. Quan Enderrock va fer un disc recopilatori de les cançons més castelleres. No va aparèixer 'Petit però valent', dels Faèrica. Ningú de Picap -la seva discogràfica-, ni de Faèrica, "en sabia res fins que es va publicar el disc". Confessen que "les interpretacions poden ser moltes, però el resultat pràctic és que Faèrica es va quedar fora d’un recopilatori casteller de forma totalment injusta i perjudicial per la promoció i creixement de la banda. Un cop a la moral". Ara hi ha diferents projectes personals. Comenten que "cadascú té diferents estats d’ànim, les pròpies ganes de fer coses, i projectes personals diversos. Ara és quan cadascú ha de seguir el seu propi camí i reomplir-se a la seva manera. Tornar? Els camins de la música són inescrutables".