Els anoiencs Quartet Altimira 'retroben' dos manuscrits de Cassadó, deixeble de Pau Casals

Maria Florea, Luis Peña, David Andújar Bernadí i Mariona Tuset són els membres del Quartet Altimira. I des de fa unes setmanes, aquesta formació musical ha incorporat al seu repertori una joia fins ara inèdita. Es tracta dels quartets de corda escrits per Gaspar Cassadó. Aquest va ser un talentós violoncelista català, deixeble de Pau Casals, del qual una part de les composicions era desconeguda. Dels quartets escrits pel músic només se'n coneixia un i ara el Quartet Altimira ha recuperat un manuscrit de dos altres quartets de Cassadó, els ha editat i els interpreta. Manuscrits fins ara desconeguts i que es trobaven al Japó.

"Cassadó era un dels músics catalans més importants de la primera part del segle XX" explica David Andújar, intèrpret de viola, "molt apreciat a tot Europa i alumne també de Maurice Ravel, prou conegut", que a més de ser un virtuós del violoncel era molt anomenat en la composició. El coneix el públic general? Sí, però no va sobreviure a Pau Casals, el seu mestre. De fet, "van tenir un final de la relació força abrupte" marcat per distàncies ideològiques. 

Els manuscrits, dels segons i tercer quartet de corda escrit per Cassadó, estaven a Japó fins ara per les vicissituds de la vida del músic, mort el 1966. Gaspar Cassadó tenia com a esposa una dona d'orígens japonesos amb la que va viure durant anys a Roma, abans i durant la Segona Guerra Mundial. En morir Cassadó, la seva vídua i dos fills adoptats van anar al Japó. El llegat del seu marit va quedar a la Universitat de Tamagawa. 

"És estrany que d'una figura tan rellevant de la música catalana no hagués deixat res a Catalunya" expliquen David i Luis. Desconeixen fins fa poc l'existència dels quartets, fins que una estada de Mariona Tuset a Itàlia els va fer preguntar-se si podien existir aquestes peces. Les obres de violoncel de Cassadó, "molt virtuoses i pensades per al lluïment", eren prou conegudes, però ara "hem descobert que també era un compositor capaç de crear música culta, delicada". 

En la recerca dels quartets de Cassadó, els membres del Quartet Altimira van trobar a les xarxes que n'hi havia tres, però només un era disponible. Després de tocar el Quartet número 1 del músic "ens va agradar molt i això ens va estimular a buscar els altres. Andújar va trobar un estudiós americà de la música, Nathaniel Chaitkin, doctor de la Universitat de Maryland, que havia fet un doctorat sobre Cassadó i s'hi va posar en contacte. Chaitkin "va respondre que els altres dos quartets no estaven editats i que ens havíem de dirigir a la Universitat de Tamagawa", el lloc on la vídua de Cassadó havia dipositat els dos manuscrits restants. 

"Els japonesos són per norma molt reticents a deixar el seu material" afegeix Andújar i va costar molt "trobar el permís de la universitat japonesa. Ens demanàvem com ho interpretaríem i on ho tocarien". Al final, "ens van deixar recopilar el material, però ens van dir que hi anéssim a fotocopiar-ho al Japó. Es fa estrany que allà, on tot és 'hi-tech' no ens poguessin enviar un arxiu en format 'pdf'. Amb tot, amb el permís dels japonesos, "vam aconseguir que el professor Chaitkin ens cedís ell el material, que ja tenia, per a que l'editéssim". 

Aquest mes de març van tocar per primer cop els quartets "redescoberts". Va ser "estrany" recorda Luis "perquè quan toques Beethoven tens mil i una referències i aquí no en teníem cap. El que tu proposis és el que quedarà. Hi havia acords estranys, com incòmodes, la primera setmana d'assajos va ser amb els manuscrits al costat i consultant els dubtes. El que hem acabat editant és força complet". David Andújar apunta que "a més, entre si, els quartets són molt diferents. El Quartet número 2 té una gran influència de la tradició catalana i on es nota que és alumne de Ravel, com si fos de cobla, mentre que el 3 és 'castizo' gairebé".