//Plugins sense CDN ?>
En una setmana en la que l'Església li ha demanat perdó als càtars per la persecució, l'Aula Universitària de la Gent Gran de l'Anoia (AUGA) ja tenia programada una sessió dedicada als també anomenats albigesos. Antoni Dalmau, que va ser en una expedició anoienca a la zona i és un expert en la matèria, va ser el protagonista de la jornada.
La sessió d'AUGA d'aquest dilluns va començar projectant-se algunes fotografies del viatge que 44 anoiencs van fer al País dels Càtars, acompanyats per l'historiador Antoni Dalmau. Un viatge de quatre dies molt aprofitats on castells i catedrals, viles i ciutats van ser caminades tot escoltant les explicacions d'Antoni Dalmau sobre la història de l'heretgia albigesa.
Mereix destacar-ne el fet que, a Montsegur i mentre una part dels excursionistes anaven baixant del castell, van presentar-se, davant l'estela commemorativa dels càtars cremats el 16 de març de 1244, quatre persones búlgares que, encenent una espelma i desprès de pregar, van recitar els noms de tots i cadascun dels homes i dones llençats a la foguera. El viatge va recórrer Tolosa de Llenguadoc, Albi, Carcassona, entre els punts més coneguts. La sessió d'aquest dilluns va continuar amb un vell conegut d'AUGA, Francesc Lozano Winterhalder, qui va informar sobre els últims descobriments referents al planeta Mart. La setmana vinent, Sara Camps ens parlarà de la seva experiència com a mestra voluntària a Amèrica Llatina.
Josep Marí i Llacuna
Igualada
28 de setembre 2016.17:26h
Particularment tenia l´assignatura pendent -des de fa anys- de visitar aquesta zona del Llenguadoc i conèixer la vida dels càtars. El meu objectiu es va complir amb escreix.
Amb una organització... Llegir més modèlica en tots els seus sentits, aquest viatge va ser excepcional.
Punt i apart per en Antoni Dalmau -GUIA- que ens va demostrar que ha estudiat a fons aquesta època medieval i és un gran expert en la vida dels càtars.
Havia llegit els seus llibres però diria que tothom varem quedar bocabadats dels seus coneixements d´aquesta història tràgica dels ”bons homes”. Chapeau!
En un futur, si hi ha un segon viatge us el recomano.
Cordialment,