//Plugins sense CDN ?>
Després de la Guerra Civil, i durant 30 anys, el teatre d’aficionats a Igualada va viure un autèntic boom, amb més d’una vintena de grups amateurs que omplien els caps de setmana d’humor, música i cultura, en una època marcada per la grisor de la dictadura franquista. Una exposició organitzada pel departament de Promoció Cultural, la Biblioteca Central d’Igualada i l’Arxiu Comarcal de l’Anoia recull per primera vegada aquesta història i dóna veu als seus protagonistes. «Comença la funció! El teatre d’aficionats a Igualada (1939-1975)» és el seu títol, i s’inaugurarà a la sala d’exposicions de la Biblioteca el dimarts 23 d’agost, a 2/4 de 7 de la tarda, en el marc de la Festa Major de la ciutat.
Les obres que es van representar, els locals teatrals, els directors, actors i actrius, els autors, els cartells, els programes... Tots aquests aspectes quedaran reflectits a l’exposició, que es podrà visitar fins al 30 de setembre. L’Esbart Dramàtic Igualadí, l’Elenc Artístic Montserrat, l’Agrupació Teatral de la Cooperativa La Victoria, l’Elenc Artístic Romaní, l’Agrupació Escènica Tàlia, el Grup Artístic Aqualata, el Grup Escènic Igualada, els Delfins del Noya, l’Esbart Igualadí i l’Agrupació Art Alegria són alguns dels molts grups que apareixen en aquesta exposició, amb el nom dels seus membres i de les obres que van portar als escenaris dels diversos teatres igualadins de l’època.
Coincidint amb l’exposició es presentarà també un extens catàleg elaborat per M. Teresa Miret, que vol ser com un gran àlbum de família del teatre amateur igualadí, amb textos, imatges, reproduccions de programes i cartells. També es projectaran les imatges de la tertúlia «El teatre igualadí durant el franquisme», que es va fer a la Biblioteca el passat 25 de maig. Les persones que hi van assistir van ser Adoració Aliberch, Lleonard del Río Campmajó, Jaume Ferrer Piñol, Agustí Coll Casajoana, Francesc Ferrer Ramon i Josep Bas Torné. Tots ells, a més de Sebastià Borràs Guadalaviart, Josep Montaner Torres, Antoni Miranda Pallarès, Jaume Roma Alsina i Ramon Vergés Vidal, han contribuït amb els seus records, informació i documents, a escriure aquesta pàgina de la història cultural de la ciutat.