TORNAR

La Festa Major d'Igualada arrenca amb novetats

Quatre grans festes majors de la comarca arriben quan l’estiu s’esgota, però vénen carregades de novetats i de la promesa d’uns dies vibrants

cultura
Dilluns, 22 agost 2016. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Gent molt més experta que els modestos  redactors d’aquest periòdic vaticina que és l’any de la recuperació econòmica. Tot i que no hi ha massa signes visibles de la represa del pols, les festes majors són un moment culminant de l’any i una injecció d’optimisme de cara al curs escolar, laboral, empresarial i econòmic. Els ajuntaments han fet enguany un nou esforç per impulsar programacions ambicioses i els diferents col·lectius socials que organitzen i col·laboren en els actes s’han activat perquè ningú es quedi a casa. Els igualadins tindran una Festa Major més tardana que mai. I és que mai els actes havien acabat tan tard com un 29 d’agost -dilluns- i, per primer cop, en el format de vuit dies se situa entre el 22 i l’esmentat 29.

FRANCESC VILAPRINYÓ

Una de les qüestions pivotals és què fer amb la diada de Sant Bartomeu, el dia 24 d’agost, que en les darreres ocasions que havia caigut en dimarts o dimecres, havia quedat fora del programa oficial de la Festa Major. Va ser així els anys 1999, 2004, 2005, 2010 i 2011 (quan sí que hi va haver una processó el dimecres 24, però fora de la programació oficial).  Aquest any, Sant Bartomeu és dimecres, però sí que el calendari de Festa Major abraça la diada.

La Festa Major començarà més tard, sí, però donarà l’oportunitat a més igualadins perquè tornin de les seves destinacions estivals i, a més, eliminarà el llarg buit existencial dels dies que separen el final dels actes amb l’inici del setembre i el retorn a la feina (si vostè té feina, és clar, perquè hi ha quasi 3.000 igualadins i igualadines que no). És molt més habitual reincorporar-se al lloc de treball el 30 que el 23 d’agost i què millor que fer-ho poques hores després de la pùjada de cadires del Clein?

 

Sense vaques grasses

Les vaques grasses no tornaran -de moment- a la Festa Major d’Igualada. Les xifres del pressupost inicial són d’uns 175.300 euros, per bé que la despesa final serà superior amb la concreció de patrocinis. Queda molt lluny el període 2004-2008, quan cada un d’aquests anys els comptes de Festa Major van tenir un volum superior als 200.000 euros.  La despesa en la Festa Major -o inversió, segons com es miri- ha repuntat en tot cas des de principis d’aquesta dècada quan es va arribar als 126.500 euros com a punt de partida de la del 2012.

Els números d’Igualada per Festa Major queden encara molt lluny -un 150% menys- que els d’una ciutat tan pròxima com Vilafranca del Penedès. Els pressupostos municipals de totes dues viles són similars. De fet, el d’Igualada té 49,8 milions d’euros, un més que el penedesenc. En canvi, els comptes de la Festa Major de Vilafranca superen de llarg  els de la capital anoienca. La clau de volta, l’obtenció de patrocinis, una feina que es delega en bona part a una figura del model festiu penedesenc, les pabordes, i que permet donar un impuls als pressupostos.

 

Vuit dies. I semblen pocs.

Per què cal una Festa Major de vuit dies? La pregunta seria pertinent fa uns anys. Ara és impensable que sigui de menys durada perquè la programació s’ha enriquit de tal manera que ja no hi ha  dies ‘fluixos’. La responsabilitat d’aquest salt qualitatiu recau en bona part en els impulsors de la Coll@nada que des del 2003 van engegar noves accions per la Festa Major que han capgirat com un mitjó aquella celebració tènue i asèptica dels anys 90 

La Coll@nada aporta entre el 20 i el 25% dels actes de la Festa Major, que en totalitza uns 120. Unes activitats que van des de l’àmbit acadèmic més estricte -enguany, la geologia- fins a la bogeria pura i dura amanida amb una digna pàtina d’esportivitat: Jocs Bèsties. El pregó continuarà també amb el tomb iniciat el 2011 i serà multidisciplinar, amb molta presència musical.

Ja hem vist com la Festa Major es va allargant dins dels seus propis límits. El dilluns, abans del Piromusical, hi ha el retorn del Sant a l’Església del Roser. Posteriorment, el Tonet i la Conxita són portats al Museu. I en el darrer lustre, la Coll@nada ha sumat un nou acte que porta la Festa Major fins entrada la matinada del dimarts -i aquest any, dimarts 30-, la pujada de cadires del Clein. La progressió de la festa fa pensar que a mitjan de la dècada del 2020, s’estaran celebrant actes el migdia del dimarts.

 

Més tradició

Els actes de cultura popular i tradicional tenen un paper nuclear en la Festa Major. Un paper que, enmig d’un debat no sempre tranquil, va creixent i que enguany té molts punts d’interès. Ja la primera jornada de Festa Major hi ha la presentació de dos llibres relacionats amb la imatgeria: ‘Savis Caparruts’ i ‘Gegants centenaris’. Però el rovell de l’ou són les novetats que aporten les colles.

Aquest any, com a novetat, cal esmentar l’estrena del Ball Solemne dels Gegants d’Igualada, a càrrec de l’Associació Cultural Dessota, i la recuperació, per part de la FESTHI, dels Gegants Vells, el Tabal i la Passacalle.

 

La Passacalle

La Passacalle és un acte que es remunta a la tradició de Festa Major vuitcentista de la nostra ciutat i que, recuperat, completa els actes i celebracions al voltant del dia de Sant Bartomeu.

La primera referència escrita de La Passacalle, la trobem en el primer programa de la Festa Major d’Igualada, editat en full volàtil- molt diferent dels programes de festa actuals- l’any 1851. És a mitjan d’aquest segle, molt lligada a l’aparició de la banda orquestral, quan en molts pobles de Catalunya s’estén el costum que les comparses i balls visitin la vigília de la festa els domicilis d’autoritats i famílies rellevants. Malauradament, Igualada va deixar de celebrar aquest acte a mitjan dels anys 60.

Si en les festes majors del període de 1851 a 1915 els balls i comparses del seguici són en la seva totalitat els originaris, la progressiva desaparició dels balls s’inicia amb la Patera l’any 1902 i finalitza al voltant dels anys 20 amb la moixiganga amb l’única excepció del Ball de Diables que es va mantenir d’una forma o altra fins als anys 50. Aquest fet va donar pas a un acte construït a finals dels anys 60 a partir de la participació de les colles i grups forans, a més de la participació dels gegants, nans I diables com a únics balls vertaderament igualadins. Un altre dels elements que podríem trobar encapçalant en les pasacalles d’aquest període és la farola, avui present en les festes gremials de Sant Antoni,

La Festa Major d’enguany,  podem dir que comptarà amb una Passacalle amb gairebé tots els balls del seguici patrimonial igualadí. Bastoners, Pastorets, Cercolets, Moixiganguers - exceptuant del ball de la Patera- comptant a més amb la novetat del recuperat Tabaler i els Gegants Vells, així com amb els Trabucaires que anunciaran l´arribada del seguici a les cases homenatjades.

 

El tabal

Una de les altres novetats és la incorporació al seguici festiu del Tabal de la Patera, primer pas de cara a una futura reincorporació de l’entremès de la Patera. És un timbal de grans dimensions, tocat per una sola persona i amb caràcter de símbol local. A Igualada el tenim documentat des de finals de segle XV- el Tabal dels Turchs-, i fins a les darreries del segle XIX. Acomplia dues funcions: fer saltar els membres del Ball de la Patera, ball parlat, lluita de Moros i Cristians i anunciar la Festa a la vigília abans que es fessin les matinades amb gralles i reclutar les comparses quan aquestes s’havien dispersat ballant tot fent La Passacalle.

Per exercir el rol de tabaler, s’ha comptat amb la participació de les colles i grups de percussió contemporània de la ciutat. S’ha dut a terme un sorteig, que aquest any han guanyat Els Protons. El Tabal té les funcions de marcar l’inici i el final -amb el toc de la Patera- dels actes, cridar, simbòlicament, les colles i comparses del seguici a la participació dels actes i acompanyar les autoritats en les anades i tornades des de l’Ajuntament fins la basílica de Santa Maria.


2 Comentaris

R

Rossó Mota

22 d'agost 2016.13:08h

Respondre

Potser que comencem a plantejar unes festes laiques on els actes religiosos (no dic, culturals o culturals d’arrels cristiandes) no surtin al programa. No erem un ”estat laïc”?

G

Gerard

Igualada

22 d'agost 2016.17:46h

Espero que el debat d’aquest any amb insults i grolleries sigui tan divertit com sempre :)

M’agrada més això que tota la festa. M’he comprat crispetes

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.