Carles Pauné, finalista anoienc d''El Got d'Aigua', "s'hauria de potenciar l'oratòria a les aules"

La intensa experiència dels dos joves igualadins que van prendre part al programa d'oratòria de TV3 'El got d'aigua' ha arribat a la seva fi. La final, que es va emetre recentment, comptava amb la presència d'un d'ells, Carles Pauné, que va tenir la corona a tocar. El tram final del programa va ser molt intens: els tres joves que anaven a la finalíssima van viure una experiència de tres dies al Senegal, en un projecte de cooperació internacional a la regió de Casamance, que coordina l'Ajuntament de Vic. Una experiència que s'havia de reflectir en els 90 segons de discurs de la final. L'igualadí va sorprendre amb un discurs aspre, àcid i valent en aquesta darrera posada en escena. Fent balanç, considera que "ha valgut molt la pena". I considera que "s'hauria de potenciar l'oratòria a les aules, al sistema educatiu".

'El got d'aigua', malgrat que s'ha emès en un horari 'difícil', entrada la nit dels diumenges i a 2/4 de 12 d'un dimecres en el seu darrer programa, ha despertat força interès "i hi pot haver segona edició". Considera que "en la societat actual, on tothom s'ha de vendre a si mateix o es veurà obligat a vendre algun producte a nivell comercial, és una disciplina que cal aprendre o conrear d'una o altra manera, l'oratòria". "Hi ha tornejos universitaris i d'instituts de força coses, per què no n'hi pot haver d'oratòria?" afegeix. Carles Pauné és ara en el quart curs de Comunicació Audiovisual i creu que "fins i tot en aquesta carrera em fa l'efecte que no hi estem prou habituats a parlar en públic".

La seva darrera incursió oratòria portava per títol 'Els punts de vista'. Simulava una intervenció a les Nacions Unides, que demanava primer "un òrgan" que alerti "que portés garanties de veracitat en la informació que consumim". I aleshores, en els darrers compassos dels 90 segons imprimia un gir: no pot existir aquest consell perquè "no existeix una veritat absoluta".

El discurs "el vaig escriure el dia abans" i "vaig gaudir molt amb la darrera posada en escena. Era el darrer i volia condensar moltes coses. Com a comunicador audiovisual em sentia amb la responsabilitat d'estar a l'altura" amb un discurs que segons des de quina òptica podia "semblar demagògic". Lamenta que "la realització no permetés veure com el públic reaccionava al discurs". Va aconseguir captar l'atenció del públic en aquest darrer 'speech' i es felicita que "la idea es va entendre. Em feia por que no s'entengués la ironia implícita, però em va agradar que la gent ho entengués".