Carme Pinós, l'arquitecta que fa tres dècades va idear el Cementiri Nou junt a Enric Miralles, ha estat qui ha ideat el nou crematori que tindrà aquesta fita arquitectònica i que s'inaugurava aquest divendres 22. Pinós passejava junt a les autoritats i als responsables de Funerària Anoia -la família Gabriel- per donar un cop d'ull a una construcció que dota la capital i la comarca de l'Anoia d'un servei fins ara inexistent. El crematori, a més, s'integra en el conjunt arquitectònic ja existent i a més "recorda que la vida i la mort estan enllaçades" explicava l'arquitecta. Les vistes a Montserrat -més que un símbol pels igualadins, recordava l'alcalde Marc Castells, des de la construcció són un altre dels actius que sumen en una obra que harmonitza la funcionalitat i la natura. 

A l'acte, a més de Pinós i Castells, hi assistien el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, la delegada del Govern a la Catalunya Central, Laura Vilagrà, la diputada al Parlament de Catalunya, Maria Senserrich, i regidors del consistori igualadí, i els administradors de Funerària Anoia, Jaume Gabriel i Joan Gabriel.

El crematori inclou dependències per al comiat per part dels familiars, una sala d'espera, una balconada a l'entrada dels forns i una petita sala per a l'últim adéu. S'aixeca a la part inferior del turó que cobreix la capella i els serveis, de manera que des del cementiri no es percep l’edificació però, en canvi, des d’aquesta sí que es copsa l'atmosfera i la bellesa del conjunt. Els materials predominants són el formigó, que li atorga un caràcter més escultòric, i els tancaments ceràmics, que li donen una dimensió més acollidora. L'obra, executada per l'empresa concessionària del servei per als propers 45 anys, ha tingut una durada de deu mesos i la seva posada en marxa es preveu per a finals del mes d’agost.

Al seu voltant, a la zona superior de la capella, l'Ajuntament hi ha desenvolupat un nou jardí columbari, a partir d'un avantprojecte elaborat també per l'estudi de Carme Pinós. Aquesta zona, quan inicialment es va desenvolupar el cementiri, no es va enjardinar però el terreny s'havia anat colonitzant posteriorment d'arbusts de forma espontània. Ara, però, s'ha dut a terme la restauració paisatgística i la millora forestal d'aquest espai, de manera que l'entorn de la capella i el crematori esdevingui un bosc mediterrani. S'hi han adequat nous camins, una xarxa de distribució d'aigua per a garantir-ne el reg i s'hi ha plantat nova vegetació ornamental, arbustiva i de mates mediterrànies.

Un referent arquitectònic

El Parc Cementiri Nou, ubicat al carrer dels Països Baixos, va ser el resultat del concurs convocat per l'Ajuntament l'any 1983, on es va escollir projecte guanyador el  presentat pels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós. Era una proposta allunyada de la concepció dels cementiris tradicionals, volent mostrar la instal·lació com un parc on passejar, sense la necessitat d'haver d'estar envoltat de les imatges típiques d'aquest tipus de recintes. Es va construir en diferents fases entre 1985 i 1994. La proposta era fer un tall en el sòl amb els nínxols a les seves parets. Per això, bona part del cementiri es va ubicar dins d’una gran fossa, que fa que s'integri en el terreny i el paisatge. A totes les dependències del recinte hi abunden racons, objectes i detalls que juguen constantment amb la llum i l'ombra, donant a tota aquesta construcció un gran simbolisme. El nou cementiri, del qual n'han fet ampli ressò publicacions especialitzades, és Bé Cultural d'Interès Local, va ser guardonat amb el premi FAD d'Arquitectura l'any 1992 i avui és un símbol i un reclam per arquitectes i estudiants
arribats cada any d’arreu del món.