La crònica de l'Original III. 'Moon'

La pantalla ens va servir de finestra i vam mirar dins la casa lunar d'en Sam, que ja feia les maletes per tornar cap a la terra. Tot sol, només amb la companyia d'una màquina parladora disposada a ajudar-lo, en Sam anava combinant la rutina de la feina amb la dels entreteniments autoimposats per empènyer els dies.

Lluny de la ciència ficció de grans efectes, llums i colors, 'Moon' imposa la humanitat del seu protagonista i ens planta davant d'un mirall inquietant. 'Blade Runner' i el '2001' de Kubrick sobrevolen la casa d'en Sam. De fet, en Gerty, la màquina parladora disposada sempre a ajudar el seu company humà, podria dir-se HAL de cognom. El to de veu de Gerty* (Kevin Spacey és l'altre gran actor al costat del protagonista Sam Rockwell) és un dels factors inquietants en l'evolució de la història i mai estem segurs de les seves 'intencions'.

Allò que ens distingeix com a humans, la soledat i l'oportunitat de veure'ns a nosaltres mateixos des de fora, són, entre d'altres, aspectes tractats a 'Moon'; presentats en forma de ficció apassionant, a ritme combinat de bit i batec de cor.

*els matisos de la interpretació de Kevin Spacey en la veu de Gerty són clau per la pel·lícula. Aquest seria un (altre) bon exemple per aquells qui defensem que veure la versió original de les pel·lícules és la millor manera de copsar-les en tota la seva dimensió.

Pau Ricart