//Plugins sense CDN ?>
La intensitat des del primer moment fa que els espectadors no siguem només testimonis sinó que gairebé participem de l'acció. Perquè aquesta t'atrapa i no et deixa anar, en un recorregut angoixant, asfixiant.
La grisor esclafant de la Romania que viu els darrers moments de la dictadura, on tot sembla podrit i on cada tràmit i passa que vulguis fer significa acotar el cap i mossegar-te la llengua. En un ambient sòrdid i decadent viurem l'actitud valenta i compromesa de la nostra protagonista, capaç d'ajudar sense demanar res a canvi i perdent-hi molt; veritable demostració de compromís amb els valors que ens fan humans, malgrat tot.
Han estat quatre dies de cinema a l'aire lliure, en una Pius XII que per moments ha semblat petita i a la que esperem tornar l'estiu vinent*, per oferir-vos de nou històries que creiem que valen la pena de ser conegudes, de ser viscudes.
gràcies a tots els que hi heu participat.
*Perquè les històries són el més important, més enllà que qui les expliqui utilitzi el blanc i negre o l'hagués concebuda el segle passat.
Pau Ricart
Henar Morera Velázquez
Igualada
24 de juliol 2010.19:19h
Tens tota la raó en la nota a peu pàgina. Seria com dir que hem de llegir els bestsellers perquè els clàssics són antics (!). L’Original hauria d’existir tot l’any! I les cròniques... Llegir més també! Gràcies.