TORNAR
PUBLICITAT

Darrers dies del Ramadà

La nit del destí i la festa de ruptura del dejuni a l'Anoia

cultura
Dijous, 17 setembre 2009. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
La comunitat musulmana celebra des de fa dies el Ramadà. Aquest dimecres ha tingut lloc la Nit del Destí, una de les nits més importants del 9è mes del calendari. El Ramadà finalitzarà aquest cap de setmana amb una gran festa, després de 30 dies. A la comarca, un nombre molt important de musulmans fan les celebracions a la mesquita que tenen al barri del Rec. L'Aïcha és una jove musulmana que compagina la religió i la tradició amb el dia a dia occidental.
PUBLICITAT

Homes resant en una mesquita - ACN

L'Aïcha somriu amb cada paraula que pronuncia, i els ulls negres espurnegen vius mentre explica les tradicions i els rituals que per ella són propis de cada any però que a molts encara ens sorprenen.

'Durant els dies del Ramadà, resem cinc vegades al dia, i la darrera és la de la nit, la que procurem fer tots plegats a la mesquita. També és durant la nit quan aprofitem per menjar, des de les 8 del vespre fins ben entrada la matinada'. L'AIchha explica que per resar, tant a la mesquita com a casa, s'han de rentar, mans, peus, cara, orelles, genitals i llançar-se aigua per sobre el cap, tot tres vegades i resant un fragment de l'Alcorà 'si no, el rés no s'hi val'. Somriu.

El dejuni i l'abstinència

Reconeix que els primers dies és dur, 'et ronquen els budells, i tens set, i quan cau més a prop de l'estiu és més dur per la calor, però després t'hi acostumes'. Explica que el dejuni el fan tots, les noies des que tenen la regla i els nois des dels 15 anys, més o menys, 'quan entenen la finalitat del Ramadà'. En queden exclosos els malalts, les dones embarassades i els nens petits. A banda del menjar tampoc es pot beure, ni mantenir relacions sexuals.

L'occidentalitat ha ant arrelant també en aquest col·lectiu, i tot i que la religió els prohibeix beure alcohol i fumar, n'hi ha que ho fan durant l'any, però pel Ramadà, tothom compleix, explica l'Aïcha. Ella fa només dos àpats, el de la matinada no perquè s'ha d'aixecar molt d'hora per anar a treballar 'i prefereixo tenir gana que son' diu amb un somriure.

La Nit del Destí

El que més li agrada del Ramadà és la Nit del Destí, el 27è dia del Ramadà. S'expliquen contes als nens, s'encenen fogueres, 'la solen comparar a la nit de Halloween, la gent és al carrer, els homes resen tota la nit,...les taules són plenes de plats típics i dolços, hi ha una mena de sopa a la que s'hi posen set pedres, i els que els hi toquen tindran sort' explica. La Nit del Destí, que simbolitza la nit en què es va revelar l'Alcorà a Mahoma, l'han celebrat desenes de persones aquesta nit a la mesquita que tenen al Rec, una gran festa, preludi del final del Ramadà que tindrà lloc aquest cap de setmana.

La fi del dejuni

La celebració de final del Ramadà és una gran festa. Les famílies es lleven d'hora i preparen molt menjar, explica l'Aïcha, 'el deixen a damunt de la taula perquè és tradició anar casa per casa a donar les bones festes, i a cada casa que s'entra s'ha d'agafar alguna cosa i menjar-se-la, sinó porta mala sort'.

'M'agradaria poder celebrar el Ramadà al nostre país, tothom ho celebra i es fa més vida de nit que de dia, aquí estem una mica aïllat, i si treballes, t'has d'alçar d'hora i anar a treballar' recorda Aïcha, 'és més dur'.

Dues cultures, una persona

Quan l'Aïcha va a la mesquita resa amb les seves companyes, separades del homes, seguint els rituals de la seva religió. És musulmana i està orgullosa de ser-ho, du un penjoll amb grafia aràbiga i té la pell d'un color força clar. Porta texans, una samarreta ajustada i els cabells foscos recollits en una cua, parla un català perfecte i se sap afortunada de poder mantenir l'àrab amb la seva mare. 'Conec molta gent que porta menys temps aquí i que ha perdut molt la llengua'. L'Aïcha parla àrab, però la gran majoria de musulmans que hi ha a la comarca són marroquins de la zona de Nador, on es parla amazigh o berber. Que siguin la gran majoria de la mateixa regió s'explica pel fet que quan travessen l'estret es busquen, normalment es coneixen per les famílies, i així fan pinya, i en èpoques com el Ramadà s'apleguen i comparteixen el mes més sagrat i important del calendari.

Actualment tenen un espai nou per resar, han pogut adquirir una nau al barri del Rec. L'estan reformant com a mesquita ja que la que hi havia a Vilanova del Camí, i que encara es fa servir, se'ls ha quedat petita.

PUBLICITAT

2 Comentaris

e

eduard

Igualada

17 de setembre 2009.16:30h

Respondre

Per fi ... tornada a la ”realitat-relativa”

M

Mercè

17 de setembre 2009.09:02h

Respondre

Curiós. Gràcies, no me n’havien parlat mai d’una manera tan propera.

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.