'Amb el desplegament de la llei del cinema el Kursal hauria d’alternar la projecció en català i en castellà'

Fa uns mesos presentàveu a la comarca la Llei del Cinema. El reglament ja és a punt?

El reglament ja està fet, però encara cal aprovar-lo. No va semblar adequat encetar-ne la tramitació en ple cicle electoral, ja que podria haver estat utilitzat com un element de disputa. De totes maneres, qui hagi de gestionar el Departament de Cultura a partir d’ara ja té a punt aquest desplegament de la Llei del Cinema.

Aquesta concreció de la llei establirà la progressiva adaptació dels cinemes; s’arribarà a acords amb el sector i es decidirà per on es comença. Per exemple, podria concretar-se que d’aquí a un any les pel·lícules dirigides a un públic infantil i juvenil han d’estar disponibles com a mínim el 50% en català, i que d’aquí a tres anys això s’estengui a les pel·lícules també per a adults...

I què pot passar en cinemes com el Kursal, d’Igualada, on no es projecta mai cap pel·lícula en català?

Si parlem d’un cinema amb tres sales i que projecta en cada una un film diferent, amb el desplegament de la llei del cinema el Kursal hauria d’alternar en la programació la còpia en català i la còpia en castellà. De totes maneres això ho concretarà el reglament; el que volem assegurar és que es garanteixi l’oferta de cinema en català en igualtat de condicions, no com fins ara.

A banda de la llei del cinema, en quins àmbits creu que s’hauria de centrar el departament de Cultura en els propers anys?

Tot i que jo no hi seré, i no m'agradaria semblar petulant, penso que en aquesta legislatura hem establert els paràmetres bàsics que podran ser seguits per tot govern.

Com a eixos bàsics destacaria l’equilibri territorial (accés a la cultura a tot Catalunya, no només a Barcelona); aprofundiment en la digitalització; garantir la qualitat de l’accés de la població a les fonts d’informació, de coneixement i de cultura —és a dir, el desplegament del Pla d’Equipaments Culturals; connectar la cultura popular amb l’estil de vida actual, que no acabi essent una ‘peça de museu’; i, pel que fa a la indústria cultural, abocar esforços per a la presència en el mercat.

Subvencionant la producció cultural?

A l’hora de subvencionar, s’ha d’optar per la qualitat, la visibilitat i la projecció internacional del projecte. S’ha de ser selectiu, sense deixar d’ajudar a la gent que comença i garantint la igualtat d’oportunitats, però que després hi hagi competència. La producció cultural catalana s’ha d’imposar per la seva qualitat, no podem ser només un ‘mercat militant’: les que perduren són les cultures ‘normals’, no les que mantenim amb reproducció assistida...