Discutir i consensuar per mantenir la festa viva

"Tenim les festes que volem?". Aquesta era la qüestió central del Dimarts de Diàlegs que va tenir lloc aquest dimarts a l'Ateneu Igualadí. A més de Jan Grau, a la 'fila 0' hi havia els igualadins Enric Solà (Dessota), Daniel Vilarrúbias (FESTHI) i Ricard Carles (Coll@nada), Magí Molas, president de l'Antic Gremi de Traginers, i Eduard Creus (Comissió de Reis). El debat va versar sobre el caràcter de les festes d'Igualada, el seu origen i fins a quin punt s'ha recuperat tot el ventall que existia abans de que hi hagués un eclipsi d'aquestes activitats, que hom situa aproximadament després del primer terç del segle XX.

Jan Grau va encetar la jornada. Va distingir amb especial èmfasi el que són 'fires' del que són 'festes'. No va fer sinó assenyalar un fenomen que no és aliè a l'Anoia, la mercantilització de celebracions de cada població que s'han convertit amb 'fires'. Grau va subratllar la diferència bàsica: la festa com a una manifestació de cara a reforçar els vincles de la comunitat "de cara endins"; la fira, quelcom fet de cara enfora. Més disquisicions terminològiques: què és tradicional? "Si la gent es creu una festa, si es vol transmetre, acaba esdevenint tradicional". "Que sigui festa  tot l'any, no com a atractiu turístic, sinó com a element d'identitat" va insistir.

La recuperació

En el debat, tant la Festa de Reis com els Tres Tombs van ser assenyalats com manifestacions que han tingut una continuïtat temporal (des de 1895 i 1822, respectivament) i que han sabut preservar-se amb unes estructures de direcció fortes. Només s'hi ha introduït canvis puntuals. Però la resta de la festa igualadina ha tingut en gran part un component de recuperació. I l'eix del diàleg es va vertebrar sobre això. I justament "diàleg" va ser el que va recomanar Jan Grau per articular una pauta en les celebracions principals, és a dir, la Festa Major. 

L'eclosió de nombroses manifestacions en "la florida que hi ha hagut els darrers anys a Catalunya i a Igualada" ha portat un important nombre d'actes, esdeveniments, material, associacions... "que cal dimensionar" va dir Grau. Aquest ordenament, segons el ponent, ha d'anar a càrrec de les entitats: "s'han d'asseure i parlar, consensuar com gestionar aquest patrimoni i no deixar-ho en mans de l'administració".

La recuperació ve marcada per interrupcions llargues, temporals. Pot portar a la substitució d'altres elements festius. Aquest va ser un dels punts  calents. Grau va mantenir que "hi ha d'haver una reflexió permanent, sense estridències. Si és possible, cal recuperar allò que es va perdre" i "recuperar a vegades és reinventar".

Daniel Vilarrúbias va assenyalar que encara es poden normalitzar en el nostre calendari i recuperar més elements de les antigues festes igualadines. L'Arbre de Maig, que ja s'ha celebrat els darrers anys, i la Festa Major són, per aquest estudiós de la Festa, manifestacions que seria desitjables que la gent es fes més seves i "despertar a la població la consciència que tenen un patrimoni. Hi ha hagut molta creativitat, però no tot el que n'ha sorgit és patrimoni". Una altra festa que ha quedat en l'oblit i no s'ha recuperat són els Sants Innocents. Aquests se celebraven el segle XIX a Igualada i eren una autèntica barra lliure a les bretolades. Vilarrúbias va recalcar que, en tot cas, coincideix en el temps amb el 28 de desembre, una data que ara ocupa l'arribada d'algú molt estimat com el Patge Faruk.

Evolució, símbols i creació

Vilarrúbias també va reivindicar la distinció entre l'evolució de les festes, l'acció d'adaptació per a "poder continuar, per fer seguir viva la festa" i l'evolucionisme. Aquest concepte implica "canvis que poden ser tendenciosos". Va puntualitzar que és desitjable evitar "que uns elements nous en substitueixin d'altres". Joan Vilanova, des del públic, va incidir que "hi ha el risc que algunes manifestacions que podrien ser aviat tradicions siguin substituïdes per quelcom que ho havia estat".

Nou de trinca i amb molt èxit és el calendari de la Coll@nada. Ricard Carles va remetre's al títol del DdD "no teníem les festes que volíem i vam decidir crear-les". El sorgiment del col·lectiu ha permès "crear espectadors actius també" que s'han implicat amb tota la festa i han contribuït a reforçar les associacions que despleguen altres activitats en la Festa Major. També de la Coll@nada ha sorgit Sant Faust, la Festa Major d'Hivern. Carles recorda com "altres ciutats tenien una festa major a l'hivern i nosaltres veníem amb embranzida de les activitats de l'estiu, i per això la vam engegar".

Part important en l'activació de Sant Faust va ser Enric Solà, que va ser dels artífexs d'aquesta Festa Major d'Hivern que ha nascut de rescatar el dia de Sant Faust (25 d'agost), lligat a la festa ja que és el posterior a Sant Bertomeu, i cercar un altre Faust al calendari, al novembre. Solà també va assenyalar la importància de conservar el caràcter religiós de les festes i va evocar la capacitat de suggestió dels símbols de les festes (el bestiari o les mateixes músiques) com a indicadors de l'ambient festiu.

Transmissió

La continuïtat dels Tres Tombs i dels Reis les ha convertit en altres cites fixes del nostre calendari festiu. La mateixa continuïtat que fa que es qüestioni si no necessiten una renovació. Magí Molas va fer una declaració d'orgull del que significa ser traginer: "portem als carrers, un cop l'any, com era la Igualada de fa quasi dos segles" i que el Gremi "manté les coses com ens les van ensenyar". Eduard Creus, per la seva part, va detallar que "som 40 persones a la Comissió de Reis i no som una estructura tancada. Ens organitzem en petits equips de treball. Molts hem començat com a patges i hem ascendit a altres responsabilitats".