//Plugins sense CDN ?>
Al centre de refugiats de Berga, el més gran de Catalunya, es dirimia quins serien els tres participants de la gran final del programa d'oratòria de TV3, 'El got d'aigua'. I un d'ells serà igualadí, Carles Pauné, que junt a Sofia Oliva, han representat a la capital de l'Anoia en aquest format.
Dos oradors d'Igualada, un noi i una noia, s'han lluït les darreres setmanes cada diumenge a la nit a TV3, davant els micròfons. Sofia Oliva, de 18 anys, i Carles Pauné, de 21, van aconseguir situar-se entre els 20 finalistes d'aquest programa, després d'un cribratge de mig miler de joves. Dos igualadins entre 20 participants. Aquest diumenge 25, Carles Pauné visitava junt a tres concursants més el centre de refugiats de Berga i coneixia de primera l'experiència d'alguna d'aquestes persones. Després d'un glop d'un got d'aigua -icona del programa-, l'estudiant de periodisme i guitarrista de la banda JoKB, començava la seva intervenció: "la identitat és allò que ens defineix".
Exposava el cas d'una persona del Marroc, refugiada per poder escapar de la persecució per la seva identitat sexual. "Vaig connectar molt amb aquesta persona" afegia, i demanava el dret a poder ser diferent. El jurat format per tres persones, l'escollia per passar a la final definitiva, que es podrà veure el cap de setmana.
Sofia i Carles van passar un primer càsting -que no es va veure per televisió- i un posterior. "Una professora m'ho va dir" explica Sofia "i que sols havia d'enviar un vídeo. Ho vaig provar sense massa seguretat de poder aconseguir-ho. Pensava més aviat que seria un concurs de debat i nno ho veia clar, però després me'n vaig adonar que seria oratòria". Era una de les finalistes més joves -"té molt mèrit el que ha fet la Sofia" apunta l'altre igualadí, el finalista Carles- i ella assegura que "el fet d'haver fet teatre i haver llegit molt crec que m'ha ajudat.
Ara és part de la companyia Escomesa -de l'INS Mercader- i aclareix que "m'ha donat un bagatge haver fet teatre, poder mirar la gent a la cara i estar més segura". El mecanisme del programa és que els participants viuen una experiència i tenen 24 hores per elaborar un discurs.
La primera experiència que van tenir va ser en un club de rugbi sobre rodes. Sofia va començar amb "la importància d'eliminar la barrera visual i no fixar-nos en els impediments físics". Se li fa estrany veure's a la televisió, "ho veus molt diferent amb com ho has passat" somriu. Ha assajat davant la família i amics que "han estat un suport molt important".
El paper dels tres 'coach' que hi ha és "complementari". "L'Alba és actriu i ha insistit que cal ser conscient del que dius i saber-te emocionar; la Gemma ens ha ajudat amb els continguts i amb trobar enfocaments originals, sense deixar d'aportar la teva visió" detalla. Confessa que "no sé si sabria defensar una idea en la que no crec. Un programa de debat podria buscar això, però aquí la retòrica és important, sobretot la veritat. No parlem d'una cosa que no sentim nostra". En el seu cas, "m'agradaria poder seguir amb activitats com aquestes". Per ajustar-se al minut i mig que tenen "em marcava preparar el discurs d'uns 80 segons, de manera que factors externs com veure la família allà al plató o fer pauses no distorsionés el temps".
Carles, possible vencedor
Pel que fa a Carles Pauné, es va apuntar per "recomanació d'una professora de la universitat". No s'esperava l'excel·lent paper que està fent perquè "estic molt acostumat a perdre concursos. Gens m'ho esperava, però m'ha motivat molt i he anat avançant. És fantàstic".
La seva experiència com a músic en escenaris i a Ràdio Igualada li ha estat molt útil. "M'ha ajudat a perdre la por i a guanyar seguretat" afegeix. Tant Sofia com Carles celebren que "entre els 20 finalistes ens haguem trobat dos igualadins. És bonic estar amb gent de casa".
Carles conclou que "s'hauria de potenciar molt més aquestes dots d'oratòria al sistema educatiu. Als Estats Units, per exemple, es fa molt. L'experiència està sent molt bona i he conegut coses que no em podia imaginar en aquestes programes. Amb un discurs construeixes un format televisiu, però a darrere hi ha molta feina".