L'Escola de Música de Tous estrena casa i afina una nova filosofia

Amb 14 anys de projecte, set d'ells enmig d'una crisi aguda, l'Escola de Música de Tous se les ha empescat no només per sobreviure sinó per ser una de les banderes de la cultura al poble. El 2003, quan es va arrencar, hi havia 23 alumnes; els darrers anys, la xifra oscil·la sempre entre els 80 i 90... en un poble de poc menys de 1.200 habitants. Al pot petit hi ha la bona confitura, i també al poble petit. Aquest 2017 el projecte s'ha traslladat a un nou escenari, Cal Frarés, que s'ha rehabilitat, i l'Escola de Música s'hi ha mogut després d'anys al centre de primària del municipi. El marc físic ha canviat i també hi ha un nou tomb en les eines. L'equip directiu -que conformen Ester Alonso i Roser Vidal- aposta per combinar el llenguatge musical amb l'instrument. El solfeig era un dels tràngols de molts dels menuts que volen aprendre música. Ester Alonso comenta que "ho enfoquem d'una manera diferent: no fer la classe típica de llenguatge i que sigui més experimental".

En altres paraules, que "els estudiants vegin les aplicacions reals que pot tenir el llenguatge musical, que ho palpin, perquè deixi de ser un compartiment estanc i els atansi al que vol la majoria, tocar un instrument". La carta dels instruments manté viu l'interès dels alumnes. La directora apunta que "també ens agrada estimular els conjunts instrumentals. Procurem que hi hagi molts instruments melòdics com violins, flautes i clarinets, que donen molt de joc tant per les actuacions com per els intercanvis". La guitarra i el piano, molt demandats en altres centres, a Tous tenen un pes menor. 

De la vuitantena d'alumnes, uns 50 són infants, mentre que 15 més estan a la franja de l'adolescència i la resta són adults. Tot i la bona resposta de la ciutadania, el centre lluita per la supervivència i que sigui homologat com escola oficial i municipal, tot i que no és senzill per l'Ajuntament assumir-ho. Als anys pre-crisi, l'escola era molt petita i quan es va fer el salt endavant i es podia anar a cercar el finançament de la Generalitat -l'estructura que tenien les escoles oficials d'un terç de pagament els pares i els altres dos de les administracions- la recessió ho va fer impossible. 

El centre es manté gràcies a les quotes dels pares i a les aportacions de l'Ajuntament, que costeja els subministraments de Cal Frarés també. Amb tot, Ester Alonso matisa que "les quotes que es paguen a Tous no són elevades al mateix nivell que una capital de comarca com Igualada". Per fer números, s'ha retallat uns pocs minuts els temps de classe, sense que se'n ressenteixi l'alumne. 

La fidelització dels tousencs i tousenques amb l'escola -"potser cal anar al nord d'Europa per veure una població amb aquest percentatge d'alumnes als ensenyaments musicals"- és paral·lela a altres serveis que té el poble, que tenen molt d'ús. "Culturalment, Tous és molt viu: hi ha Teatre Nu, el circ, el planter és molt bo i és perfecte que sent tan petit tingui serveis perquè evita que la gent marxi".

Al marge de viles amb molta tradició musical, com Igualada o Capellades, els ensenyaments van emergint a diversos llocs de l'Anoia. Hi ha aquest cas de Tous. També fa dos anys, Montbui va decidir emprendre el seu propi camí amb l'Aula Orquestra. En el cas de Montbui, és una entitat sense ànim de lucre que fa classes a les escoles de primària del municipi. En aquest cas, s'ha començat amb l'orquestra com a base, el violí i el violoncel. La voluntat dels impulsors és seguir creixent poc a poc.