(Alguns ) espais del Rec (1)

Cal Segall

Es tracta d’una finca en cantonada de forma trapezial allargada, totalment edificada, delimitada per la Baixada de la Unió i pel traçat del Rec. Forma una sola nau de planta baixa i pis amb coberta a dues vessants de teula àrab i un terrat a la cantonada. A planta baixa es conserva l’estructura original d’arcs i voltes. Presenta una estructura de parets de càrrega i coberta renovada amb cavalls de perfils metàl·lics de compàs. Presenta tres façanes a carrer -dues de llargues, convergents, i una de curta, la testera- i mitgera a nord-oest. Veiem façanes cegues en planta baixa, excepte el portal, amb un ritme d’obertures a planta pis, quadrades, fruit d’una recent intervenció de rehabilitació. Les parets exteriors estan arrebossades amb acabat raspat de textura dentada irregular, pintades de color ocre.

L’origen es remunta a meitats del segle XVIII. Formava part de les propietats que deixà a la seva mort, l’any 1735, Francesc Mateu i Vallès, doctor en dret i familiar del Sant Ofici, que tenia un patrimoni considerable. El seu hereu, Narcís Mateu i Mora, es va casar amb Francesca de Padró, d’una família noble igualadina. El 1806, després que diversos hereus morissin sense descendència, es repartí l’herència en dues parts entre Raimon Barba, advocat de Vilafranca, i Felícia Jorba, vídua Devesa, quedant les adoberies i cases com a propietat indivisa.  L’inventari posà de manifest la riquesa que va acumular aquest llinatge, la descripció del mobiliari, robes, joies i una important biblioteca. Les dues meitats de la propietat s’unificaran el 1819, quan les adquireix, després de subhastes públiques i diverses vendes, Pere Borràs i Tosal, comerciant  igualadí.

El 1823, la propietat passarà a mans de Joan Esplugues i Petit, blanquer d’Igualada qui, anys més tard, tornaria a dividir l’adoberia en vendre una part a Joan Gabarró i l’altra a Salvador Gassó i Pascual. Trenta anys més tard, Joan Gabarró i Camps, hereu de Joan Gabarró, la va vendre a Antoni Gassó i Barral, hereu de Salvador Gassó i Pascual, el qual morí l’any 1857, i ja n’era el propietari de l’altra part d’adoberia, unificant novament les dues parts. L’any 1885, la propietat passà a mans de Magdalena Gassó i Matosas, casada amb Agustí Vidal i Orpí. La nova propietària va ser la filla, Magdalena Vidal i Gassó. A la seva mort, l’any 1977 deixà l’adoberia al seu fill Agustí Valls i Vidal.

L’adoberia ja havia entrat en una fase de decadència, encara que es mantingué en activitat, amb el sistema més tradicional. En morir sense descendència Agustí Valls, l’any 1999, van ser declarats hereus els seus cosins, que l’any 2004 la van vendre als actuals propietaris,  de l’estudi de disseny gràfic “Espai Gràfic”.

Martí Enrich

De l’edifici original destaca la façana ben treballada, que dóna al carrer del Sol, obra de Josep Pausas i Coll, amb voluntat de dignificar l’ús industrial i que forma part d’un conjunt fabril de principis del segle XX que abraça tot el tram de carrer. L’edifici posterior, construït el 1957, de potent volumetria i de bona factura, és un bon exemple de l’arquitectura industrial de mitjan segle XX.

Es tracta d’una finca a dos carrers i formada per dos grups d’edificacions. El primer, al carrer del Sol, de planta baixa més dos pisos, i un cos central sobre aixecat i rematat amb frontó que li vol donar simetria. Presenta façana de composició ritmada amb obertures en arc rebaixat amb guardapols i brancals perfilats de totxo. Això, al costat de les línies d’imposta i la cornisa treballada, també de totxo, dibuixades sobre un parament de pedra concertada, denoten una clara voluntat de dignificar l’edifici, obra de l’arquitecte Pausas i Coll, de 1919.

L’altre grup, de construcció més moderna (anys 1956-57), obra dels arquitectes Lloret, està situat a la part posterior i format per diverses naus adossades, de planta baixa més tres pisos, disposades en paral·lel al carrer Sant Faust amb la façana principal al pati interior d’illa. Aquesta, de considerables dimensions (més de 60 m de llarg per uns 15 m d’alt), presenta una composició a base d’eixos verticals d’obertures amb finestrals emmarcats de pedra i coronada amb una cornisa que homogeneïtza i potencia el volum tot amagant els testers de les naus. Paraments de pedra a la planta baixa i obra vista a la resta que junt amb l’ordre compositiu configuren un “clàssic” llenguatge post racionalista.

Aquesta adoberia és la primera ubicació de l’edifici de l’empresa Martí Enrich abans de l’ampliació al carrer del Sol / Sant Faust, realitzada el 1956. L’empresa va ser fundada l’any 1896 per Martí Enrich Llop, que descendia d’Argençola. La llicència d’obra per a la construcció d’aquest edifici és del 1919, segons projecte de Josep Pausas Coll. Anys més tard, Martí Enrich Soubeyre, propietari de l’adoberia situada al carrer del Sol, 36-38, va fer una ampliació de la seva fàbrica en un terreny que va comprar, anomenat de l’horta del Miquel. El nou edifici va aixecar-se al carrer del Sol i carrer de Sant Faust, amb accés per aquest darrer. La llicència d’obres és de l’any 1956. El projecte està signat a juliol del 1957, essent els arquitectes Joaquim Lloret Homs (autor de l’edifici

Cal Muntané

Aquest espai compta amb dos edificis: el de l’adoberia i el de la xemeneia, essent aquesta construcció la part més significativa del conjunt, donant interès paisatgístic a l’entorn. Ens trobem en una finca amb diversos cossos entre mitgeres, de diferents alçades, fruit de successives ampliacions. El cos amb façana al carrer de Joan Abad consta de planta baixa, pis i sota coberta. Es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a façana, acabades amb una senzilla cornisa. La façana està formada segons eixos amb obertures de proporció vertical, les de la planta sota coberta de proporció horitzontal. Al límit nord de la finca s’alça una xemeneia de totxo, de fust troncocònic i acabada amb un collarí i una cornisa motllurada. A l’entorn hi ha diverses adoberies amb façanes poc homogènies i molt transformades on, possiblement, es conservin voltes a les plantes baixes.

La finca fou aixecada a principis del segle XX. El 1947, Ramon Muntané compra l’adoberia a Joan Bernades, i la posa en nom de Margarida Rigau, la seva esposa. L’any 1983 passa a nom de Marc Muntané Rigau, el seu fill. Des de sempre, l’adoberia ha estat de curtits, en concret de sola de sabata. Actualment una part d’aquesta adoberia pertany a Ramon Muntané.

Al costat hi trobem l’edifici on s’alça la xemeneia.  Era una càmera agrícola, i la van construir per fer esperit de vi. Era una destil·ladora d’anís de vi, que tenia per marca “Anís del Noya”

Quan el van comprar el van fer servir de magatzem de draps fins l’any 1990.

Després hi va entrar un fuster-manyà, com a llogater, i després hi havia les quadres dels cavalls de la família. Des de fa uns anys es troba en desús. Aquest edifici, actualment, segueix sent propietat de Marc Muntané.