Una exposició commemora el centenari de la descoberta de l'Abric Romaní

En aquesta exposició, a través d’imatges antigues i modernes, així com diversos textos, s’evidencia com l’Abric Romaní representa 100 anys d’un projecte que agrupa administracions públiques i institucions acadèmiques, científiques i socials per tirar endavant una proposta on convergeixen tres objectius principals: la recerca científica, la formació acadèmica i la socialització del coneixement científic. El Parc Prehistòric de Capellades i el futur Museu dels Neandertals a Catalunya, en són un exemple.

L’exposició es refereix als jaciments de la Cinglera del Capelló, al paisatge, a la llar neandertal, a la fauna i a les eines de pedra de fa entre 40.000 i 70.000 abans d’ara. En el primer apartat es constata el fet que la Cinglera del Capelló és un massís travertínic que es localitza al marge dret del riu Anoia, al seu pas per la localitat de Capellades. El travertí es forma per la precipitació del carbonat de calci contingut en les aigües. El carbonat embolica les plantes aquàtiques i les tiges que es podreixen en el seu interior formant la pedra. Aquesta pedra es forma principalment en llocs amb salts d’aigua i en vores d’alguns rius.

Pel que fa al paisatge, s’expliquen alguns dels mètodes que s’empren per saber com era en el passat. Una d’aquestes tècniques és la palinologia. Aquesta disciplina estudia e identifica el pol·len fòssil atrapat en els sediments la qual cosa permet determinar quines eren les espècies vegetals que existien. Així s’ha sabut que, entre fa 40.000 i 70.000 anys, la vegetació que composava l’entorn de l’Abric estava formada principalment per boscos de pi roig/negre (Pinus sylvestris nigra).