Eudald Carbonell: 'El Museu del Neandertal permetrà socialitzar el coneixement d'aquesta espècie'

100 anys d'Abric Romaní (1)

societat

Dilluns, 10 agost 2009. 03:00. Redacció AnoiaDiari.

D'un cop d'ull

Eudald Carbonell (1953), conegut popularment com l'Indiana Jones català sobretot pel seu tradicional barret, dirigeix les excavacions de l'Abric Romaní de Capellades que du a terme l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Fa anys que el seu reconeixement és mundial, però va més enllà dels cercles acadèmics, gràcies a la seva tasca pedegògica paral·lela, mitjançant conferències, llibres, aparicions als mitjans... Per això, Eudald Carbonell afronta amb il·lusió el projecte del Museu del Neandertal de Catalunya, que s'ha de construir a Capellades. Persona d'idees clares i paraules concises, anoiadiari·cat ha pogut parlar amb ell aprofitant la reobertura de les excavacions de l'Abric Romaní, en les quals treballa des de l'any 1983.

L'Abric Romaní té el registre de fogars més nombrós del món fins avui

Eudald Carbonell, durant la reobertura de l'Abric Romaní

Per què és un referent mundial l’Abric Romaní?

Perquè és un abric que s’ha excavat amb extensió, prop de 400 metres quadrats, i que té el registre de fogars més nombrós que mai s’hagi excavat de l’època dels neandertals.

Quin sentit ha de tenir el futur museu i centre de recerca del Neandertal de Catalunya, ubicat a Capellades?

És un projecte històric que espero veure abans de jubilar-me. Serà una estructura per socialitzar el coneixement d’aquesta espècie, que són els darrers europeus. Junt amb Empúries, l'Abric Romaní és l’altre projecte arqueològic centenari de Catalunya.

En quin moment actual es troben les excavacions?

Penso que és molt important recordar la memòria dels sistema. Va ser l’IEC (Insitut d'Estudis Catalans) qui va començar a excavar el jaciment amb Amador Romaní, Marià Vidal i Font i Sagué. El meu professor, Eduard Ripoll, també hi va treballar, o bé gent molt coneguda com George Laplace. És una excavació en què de forma interrompuda però continuada s’hi ha estat treballant durant els cent anys. Nosaltres vam començar l’any 1983 i som els que hi portem més anys treballant; més temps encara que el mateix Amador Romaní... coses de la història!

Molts anys i, segurament, moltes persones.

Penso que hem format prop d'un miler d’arqueòlegs, que són professors i investigadors d’alta qualitat, d’aquí i de fora. I això ha convertit l'Abric Romaní en una escola científica, metodòlogica i tècnica pel coneixemnet de l’arqueologia. El treball de camp forma part indestriable de la recerca històrica de l’evolució.

L’arqueologia s’ha fet popular últimament...

Està de moda i estic molt content d'haver contribuit amb els meus equips a fer-ho possible. Però la moda és bona quan es correcta, seria, rigorosa, conscient i consistent.

Què vol dir l’evolució responsable de l’espècie?

Davant d’una sèrie de conceptes, com el creixement sostenible, que han introduït en un sentit demagògic gent reaccionària, hi ha gent que tenim una visió progressiva, i això passa per una evolució responsable i un progrés conscient. L'estudi de l'evolució, el coneixement i el pensament són les claus d'una nova consciència d'espècie.