Georgina Guixà, guanyadora del concurs de narrativa ràpida de Sant Jordi

El primer premi consisteix en una estada d'un cap de setmana per a dues persones a l'Hotel Molí Blanc.

El segon premi, un sopar per a dues persones al restaurant el Rovell de l'ou, és per a Jordi López Casanovas.

El tercer premi del concurs és per a Gemma Ruiz, que ha guanyat dues entrades per a la funció de la Gala Divertisment, del Ballet Catalunya, diumenge 13 de maig, al Teatre Municipal l'Ateneu.

Finalment, Bernat Roca Pascual s'ha endut el quart premi, que consisteix en dues entrades per a la funció de Be God Is, de la companyia Espai Dual, el dissabte 5 de maig al Teatre de l'Aurora.

L'organització del concurs destaca la qualitat de totes les obres presentades i agraeix la participació de tots els concursants, així com la col·laboració dels patrocinadors d'aquest concurs de narrativa ràpida.

Aquest és el conte guanyador, de Georgina Guixà:

"I quan per fi va decidir sortir de casa, plovia. Havia aparegut en aquell lloc que ell anomenava llar un dia que no recordava, ja feia anys, tampoc recorda quants. Entre aquelles parets metàl·liques tenia tot el que necessitava: la nevera s'omplia periòdicament, els llibres es renovaven cada cert temps i la programació de la tele era variada. La seva única feina era cuidar i estudiar un jardí exuberant per registrar-ne el comportament en condicions extremes, dins l'hivernacle de la part del darrere. Mensualment enviava informes dels progressos a la terra. La Terra... La recordava vagament, però tot era borrós; ara estava centrat en la base que s'havia convertit en casa seva.

Però en el fons, s'avorria. Ni sorpreses, ni emocions, sempre igual! I si surto? El gruixut manual d'instruccions i recomanacions deia que es concentrés en la seva feina, però ja n'estava tip. I es va decidir.

La pluja era càlida i d'un color ataronjat estrany. Li va venir un record fugaç de l'aigua terrestre, clara i fresca. Caminà força estona, meravellat per les roques vermelles i el silenci que l'envoltava, fins que s'adonà que el seu vestit espacial estava ple de petits foradets. Quan les gotes li arribaven a la pell notà una cremor intensa, i això el va alarmar i es posà a córrer cap a la base per aixoplugar-se d'aquella pluja àcida. La tempesta es féu més intensa, i no va poder arribar a temps. L'últim pensament de l'esquelet que es corroïa  davant la porta de la base va perdre's sota la pluja de Mart: tant de bo no m'hagués decidit.