Gran espectació i afluència de públic als Caputxins en el segon concert de música Sacra

Sota la direcció de Gerard Aguilera, Cantus Firmus va oferir un variat i brillant concert integrat exclusivament de peces vocals religioses a quatre veus a capella, procedents de la tradició occidental de més de cinc segles, presentades segons l’any litúrgic.

Després d’una molt interessant introducció a càrrec d’Isabel Casas, el concert s’iniciava amb peces del període d’Advent i de Nadal, de frescor indiscutible, amb les quals el grup va donar la benvinguda a un auditori espectant i deleitós de bona música que en cap moment va decebre: “En trinitas speculum” de Michael Praetorius, “O magnum mysterium” de Tomas Luis de Victoria i el coral “In dulci Jubilo” de J. S. Bach, foren abordats amb respecte i intimitat alhora.

En un segon bloc es van exposar peces del temps ordinari de l’any: dos “Cantate Domino” procedents de Salms diferents, feien romandre encara en les èpoques primerenques del Renaixement i Barroc, dels autors, l’alemany Hans Leo Hassler i Giuseppe Ottavio Pitoni del barroc italià. Un punt d’inflexió històrica i també expressiva fou la interpretació del “Locus Iste” de Bruckner que va deixar bocabadats gran part del públic i a continuació i, acabant el bloc, el famós Sanctus de Schubert de la missa alemanya, interpretat amb fervorosa pulcritud en llengua original tal com ens demana l’obra, foren aplaudits com mai.

La part central del concert, que no es va dividir en dues parts sinó que fou seguit i amb comentaris abans de cada apartat litúrgic, va estar consagrada als períodes de Quaresma, Setmana Santa i Temps Pasqual. Inciat per “Confitebor tibi domine” del Pare Antoni Soler, l’expressió i la capacitat de comunicació per part dels intèrprets va anar in crescendo fins arribar un punt àlgid a “Eli, Eli” del compositor hongarès Györgi Bardós; peça d’una dificultat extraordinària, on l’autor intenta expressar d’una manera minuciosa, dramàtica i penetrant les set darreres paraules de Crist a la Creu i que els intèrprets van traduir i en van fer una interpretació brodada aconseguint un silènci, atenció i espectació per part del nombrosíssim públic, excepcional. Abans d’aquest obra vam poder sentir amb delectació “O sacrum convivium” del suís Luigi Molfino, un “Ave verum” de Saint-Saëns; i després un “Stabat Mater” de Zoltán Kodaly, una obra de joventut, i, representant el Temps Pasqual, un “Agnus Dei” de la compositora americana Sherri Porterfield.

Acabava el concert un darrer bloc, el dedicat a la Mare de Déu, amb dues peces també excepcionals i d’expressió punyent, un “Ave Maria” de l’holandès Jan Velmust i, per acabar, una salutació del Magnificat de Bernard Reichel. Cantus Firmus va oferir “Eli, Eli” en un bis que, de nou va entusiasmar el públic. Tot plegat un concert digne, on l’afinació i la cura interpreatativa van admirar més de quatre oients i on la majoria van sortir amb la gran satisfacció de saber que també pot deleitar la gran música a prop de casa.