Hostes vingueren que el primer de novembre ens tragueren

Ara bé, el primer dia del penúltim mes d’aquest 2009 també serà el dia de Tots Sants per a molts altres. El Dia dels Difunts, per recordar les persones estimades. Serà, també, el cap de setmana de la castanyada, de Halloween, de la majoria d’edat per a tots aquells qui en facin divuit, del retorn a casa per qui finalitzi una estada a l’estranger, i de tot allò altre que es vulgui celebrar. Les celebracions són sempre benvingudes; només faltaria! I tampoc es tracta de remenar aquelles crítiques i laments a les quals alguns s’agafen constantment: que costums pagans s’acabin imposant a aquells cristians més arrelats i beneficiosos com la devoció als sants i el record als difunts.

El problema és quan arriba un punt en què ja no sabem què celebrem. I precisament això encara comporta un altre perill inherent: que acabem celebrant allò que a unes terceres persones els interessa que celebrem (com passa en tants altres casos). Perquè sempre hi ha els qui pensen en el negoci, i no els importa “fer-se l’octubre”, trencant fins i tot l’expressió del clàssic (i també més tradicional) “fer l’agost”. Aquests dies previs a l’1 de novembre són, també, dies de consumisme. I no tots els articles vénen de fora, com passa de forma més descarada en altres èpoques festives. Així, per exemple, es mantindrà el nivell en el consum de panellets tot i la crisi (així ho asseguren i desitgen els gremis de pastissers, que calculen que poden ser uns 920.000 quilos a tota Catalunya).

Tampoc hi faltaran quantitats remarcables de moniatos i de castanyes. No ens oblidem de les flors per guarnir cementiris. Per a aquesta campanya de Tots Sants els floristes catalans esperen vendre durant aquesta setmana un milió de roses i uns sis-cents mil clavells, entre altres (això sí, diuen que la crisi farà que els preus es mantinguin al mateix nivell de fa cinc anys). Podríem encara afegir-hi carbasses, i galls dindi, per no parlar d’invents més moderns com la “teletomba”: un monument interactiu per als cementiris que arribarà l’any vinent; una gran pantalla digitalitzada que mostrarà al visitant projeccions sobre el difunt (biografia, gravacions, fotografies) i fins i tot permetrà enregistrar missatges de record (incorpora càmera web i micròfon). En definitiva, un exemple més de l’aplicació en tots els camps de les altes tecnologies, fruit de la invenció d’un dissenyador rus.

Havien dit de canviar el nom de “les vacances de Nadal” i “les vacances de Setmana Santa” per altres denominacions com les festivitats “d’hivern” i “de primavera”, respectivament (una proposta del Consell Escolar de Catalunya en el seu últim informe, argumentant que, a més de respondre a la diversitat social, permetria una distribució més racional dels períodes lectius i de descans). Finalment sembla que ha quedat en res: des del Ministeri d’Educació s’argumenta que tot i que la societat catalana és laica, no ha de renegar de la seva tradició i història. El problema, potser, és que sembla que ja hem renegat de tantes tradicions i històries que ja tot ens importa un moniato…

Oriol Solà i Prat