//Plugins sense CDN ?>
Per tant, diumenge vinent dia 26 a les 6 de la tarda, tothom és convidat a l’església parroquial de la Sagrada Família per participar en la Solemne Eucaristia de la Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist. Seguidament, es farà la processó amb un itinerari que s’amplia respecte els anys anteriors: carrer Pierola, Dr. Fleming, carretera de Manresa, Sant Magí, avinguda Barcelona, Castellolí, Dr. Joan Lladó, carretera de Manresa i plaça de l’església.
El recorregut estarà guarnit per les típiques catifes de flors i altres elements propis de la festa. La processó farà parades a diferents indrets preparats amb altars: plaça de la Sardana, l'avinguda d’Andorra, el carrer Sant Magí, l'avinguda Barcelona, el parc García Fossas, ifinalment, davant de la rectoria. Les llars del recorregut poden guarnir balcons i finestres amb domassos i banderoles dissenyades expressament per a l’ocasió que es poden adquirir a la sagristia. La Coral de Santa Maria solemnitzarà amb els cants la missa i la processó, també es compta amb la Banda de Cornetes i Tambors de la Confraria del Barri de Fàtima.
El tàlem, que serà portat per nois, és cedit per la parròquia de Sant Martí de Tous, al costat, les noies portaran els cirials . Els nens i nenes que enguany han fet la Primera Comunió són invitats a participar-hi de manera especial. Els joves de l’Agrupament de Guies i Scouts i Guies d’Europa de la parròquia de la Sagrada Família cuidaran del servei d’ordre, com ja varen fer amb èxit durant la processó de la passada Festa del Sant Crist d’Igualada.
Per tal de col·laborar en les nombroses tasques preparatòries de la festa, tothom que vulgui és cridat a trobar- se a partir de les 9 del matí del diumenge a la placeta de davant de l’església i a les dependències parroquials de la Sagrada Família.
Absolutament d’acord amb els comentaris que fas, Isidre. Torno a dir-ho: no s’ha d’imposar res a ningú...però venim d’on venim i negar-ho és voler-ho reduïr tot a una sola manera de veure... Llegir més les coses.
Sr Gomis,
Només voldria aclarir-li que la religió és una ’activitat social col·lectiva’.
Si separem la religió de les activitats que vosté diu, potser també haurém de separar-ne totes... Llegir més aquelles activitats que tinguin una o altra ’etiqueta’ com per exemple les sindicals, polítiques, musicals, solidàries, o qualsevol altre provinent d’una institució, associació o grup social constitüit al voltant d’un lloc, uns interessos o unes afinitats.
Per tant, no és fonamentalista el negacionisme de les realitats socials tradicionals i naturals que han acompanyat el nostre poble al llarg dels segles?
Es possible vertebrar una societat a base del laicisme, el ’benestarisme’, el ’desarrelisme’, el tolerantisme, el permissivisme i tot aixó que en el fons només ens porta a l’individualisme?
De quina societat estem parlant, d’aquella que només esta formada per nuclis d’un individu?
Proposo que del que tenim, gaudim plegats i és nostre, com les tradicions i fins i tot alló que tenen les arrels cristianes de cultura, art, cohesió socialm, identitat, ho mantinguem com un patrimoni comú que no volem imposar. I que les noves idees a nivell social siguin escoltades i acceptades, sempre que s’orientin en el bé de la comunitat a nivell local com en el sentit més ampli.
Si tot i així vosté discrepa, que hi té dret, respecti als qui ens sentim cofois amb les nostres tradicions i arrels.
Com sempre la Igualada més beligerant i retrògrada passa a l’atac. Em fa vergonya aliena llegir segons quins comentaris. Senyors, moltes de les ”tradicions” de la nostra ciutat són carques i... Llegir més freguen el folklore. Jo les respectaré sempre perquè són tradicions. Però a mí no m’hi trobareu. A Igualada sempre s’ha fet exclosió, sempre s’han potenciat les famílies ”de tota la vida” i alguns mai han volgut que les festes fossin populars en sentit general. Per tant, jo ho tinc claríssim. Ni aigua a aquests que es creuen que l’igualadinisme és excloent i es recolzen en la religió perquè ens ho creiem.
Sempre he estat un destacat militant cristiano-talibà, què hi farem no ho puc evitar.
Els qui em coneixen ja m’ho perdonen. No m’ho tingui en compte, benvolgut Sr. Gomis, és que sóc la pesta... Llegir més i càncer d’aquesta ciutat, el que passa és que fins ara no me n’havia adonat.
De moment, la cultura és l’únic que ens queda als catalans. Jo, per ara, m’ocupo de les festes. Que cadascú prengui una aixada i treballi segons el que sap fer i les seves capacitats.
Salut, independència i socialisme. Però socialisme del de Rólex i escola de pago, del de Marx o només independència a seques?
No podia haver interpretat pitjor el meu pobre comentari, Sr. Gomis, per tant, em permeto d’embrutar maliciosament el seu laïcisme que, segons el laic estudiós de la Patum de Berga Ramon Felipó (La Patum. El Corpus Christi de Berga, pàgina 61) sol fer ”evolucionar” de manera poc favorable les tradicions:
”Un estúpid laïcisme, que és de les coses que solen fer molt més mal i crear problemes on no n’hi ha...”
Li aconsello que primer em conegui. Serà un plaer. I, tot ben laic eh? (vull dir, ben net).
PD1: haver de demanar excuses constants per ser creient comença a fastiguejar-me.
PD2: malgrat que no acostumo a fer-ho perquè mai s’ha fet, la veritat és que el meu cognom pot accentuar-se, si seguim les normatives ortogràfiques vigents. Però això ja són figues d’un altre paner. Ho deixo aquí, no penso respondre més aquest fil.
Sr/Sra.C.Gomis. El seu comentari és una mica reiteratiu, ja cansa tant parlar de talibà . Per cert, Vilarrubias no porta accent
Senyor Vilarrúbias, per més que el bisbe Torras i Bages digués que Catalunya serà cristiana o no serà, no vol dir que hi hàgim d’estar d’acord tots els catalans, i encara que les festes... Llegir més tinguin origen religiós -cristià- es poden celebrar perfectament de manera aconfessional, agnòstica, etc, o és que per fer castells, ballar el ball de bastons o fer ballar gegants cal venerar Sant Bartomeu i anar a missa? La pràctica de la religió cal separar-la totalment de les activitats socials col·lectives, perquè no tothom és creient ni té perquè ser-ho. Vostè parla com un talibà cristià. I encara li diré més, les tradicions són importantíssimes -adaptades als nous temps- però ser català no és només defensar les festes, amb això no aconseguirem la independència. La seva actitud, com sempre, és immadura i fanàtica. Esperem que amb els anys arribi a madurar una mica més.
Benvolgut Antoni:
Com que a partir del teu ”tanmateix” també hi estic d’acord, fóra cosa d’anar-s’hi posant a participar-hi, doncs, no fos cas que no ens representés a tots i totes... Llegir més aquesta festa !
Hi rumiaré ! :-)
Benvolgut Vilarrubias, Tens raóL;ho va dir al bisbe Torras i Bages. També tens raó pel que fa a l’origen de les festes de les que parles.Tots hauriem de saber d’on venim i per què i no ser... Llegir més víctikmes del relativisme que impera per tot.Tanmateix, des de fa ja bastant temps emn semble veure més clar, encara, que la parròqia de la Sagrada Famlia se l’esta fent seva un sector molt concret de l’Esglèsia que no es caracteritza precisament ni per la seva catalanitat ni per reconèixer els signes dels temps. Ah!! No fa gaire em vaig trobar molt sorprès quan el dia de la nostra Patrona, la Mare de Dèu de Montserrat, NO ES VA CANTAR EL VIROLAI!!! al.legant, uns raons molt extemporànies aue ara no vull repetir.
Benvolguda coca:
No us falta raó, però si coneixeu a fons la vostra pàtria, sabreu que un dels seus pares intel·lectuals va dir.
”Catalunya serà cristiana o no serà”. Està gravat a la... Llegir més façana principal de l’Abadia de Montserrat. i no li faltava raó, t’ho puc ben assegurar. I Sant Benet, pare d’Europa.
I encara: sense Corpus, ni diables, ni dracs, ni gegants, ni bastons, ni moixigangues, ni tarasques, ni enramades, ni ou com balla.
Em penso que ja està tot dit. Gràcies. ”.”
Els espnyols tenen aquesta dita
”En España hay 3 jueves que relucen mas que el sol ,Jueves Santo , Corpus Christi y el dia de la Ascension”·
Es que els Espanyols son la pera i per aixo la... Llegir més cocadeigualada s apunta a la dita catalana ”Catalunya sera independent o no sera”..
”
josep
igd
1 de juliol 2011.17:05h
Per mi està clar que tenim la història que tenim. També entec que pretendre fer evolucionar tradicions d’origen religiós des del laicisme és quasi sinònim de desvirtuar la tradició.... Llegir més M’agraden i m’atrauen les tradicions i les comparteixo amb qui també les sent com a tradicions(tant me fot si són creients o no). Ara bé, tot això no pot fer rebaixar-me la coïssor que em generen certs fervors, certes actituds i certes manifestacions arrelades a unes creences i pràxis religioses que s’expressen a través (en aquest cas) de la processó. Diguem-ne que per més que m’hi esforço no puc sufrir-les. Les he viscut com una faixa opresora. He hagut de lluitar per desempellagar-me’n. Aquells que parlen de la igualada rància, retrògrada i no sé que més deuen compartir aquest sentiment amb mi. Si fora creient no hauria de triar entre viure una tradició o no donar ales a unes pràctiques i manifestacions que he superat i que voldria socialment superades.
Per altra banda, senyor Prat, discrepo de la idea que es pot extreure de les seves preguntes de que la religió és l’alternativa que vertebra la societat amb valors que van més enllà de l’individualisme. Està ple d’exemples de no creients ”recalcitrants” i col·lectius aconfessionals que no és conformen amb els -ismes de moda que esmenta.