Igualada recupera els Gegants Vells

L'acte de presentació dels Gegants Vells ha comptat amb la participació del seu constructor, el navarrès Aitor Calleja, que ha dedicat dos anys a aquesta tasca. Tal com expliquen des de  la Federació del Seguici Tradicional Històric d’Igualada (FESTHI), entitat impulsora de la recuperació dels gegants, aquests "han estat construïts amb materials tradicionals. D’aquesta manera, les peces escultòriques com els busts, mans, cossos i braços, han estat realitzades amb cartó pedra, estucats i pintats a l’oli, i els cavallets amb fusta de faig". Com que el material fotogràfic era escàs i originava dubtes sobre els trets característics, “vaig haver de basar-me en altres parelles de gegants sortides suposadament dels mateixos motlles, com són els gegants petits del Pi de Barcelona o el de Vic, ha explicat el seu constructor, qui també ha comentat la seva indumentària "vaig haver de trobar teixits, passamaneries, etc., amb cert gust clàssic, fet que avui és molt complicat. Dissenyar, elaborar i gestionar cada complement ha suposat un plus de complexitat", ha assenyalat Calleja.

Una mica d'història

Tal com expliquen des de la FESTHI "Les primeres fonts que citen els gegants a Igualada daten de 1489 i hi ha la seguretat que al segle XVII ja es comptava amb una parella. Els Gegants Vells que es recuperen ara, tenen la seva primera menció oficial el 1861. Les figures van sobreviure fins el 1925 i, amb la mateixa carcassa, se'n van fer de nous en aquesta data. Aquelles figures es van perdre o probablement destruir durant la Guerra Civil espanyola entre els anys 1936- 1939. Des de la FESTHI s’ha volgut recuperar uns gegants que van ser elements cabdals de la Festa Major durant la segona meitat del XIX i primer terç del XX. D’aquesta manera, s’han reintroduit els busts històrics i les seves funcions: assistir a les festivitats solemnes del calendari festiu on participi el Seguici Tradicional Històric d’Igualada".

El Tabaler, novetat d'enguany

Una de les altres novetats que ha aportat la FESTHI a la Festa Major d'enguany és la incorporació al seguici festiu del Tabal de la Patera.  Per exercir el rol de tabaler, la Federació ha comptat amb la participació de les colles i grups de percussió contemporània de la ciutat. S’ha dut a terme un sorteig, que aquest any han guanyat els Protons, i que marcarà l’ordre d’alternança entre les colles indicant a partir d’aquest 2016, quina colla representarà el Tabaler. Cada any la colla honorífica presentarà el seu candidat a Tabaler (indiferentment home o dona). La colla internament ha escollit a Nil Centellas com a Tabaler 2016. 

El Tabal té les funcions de marcar l’inici i el final -amb el toc de la Patera- dels actes, cridar, simbòlicament, a les colles i comparses del seguici a la participació dels actes i acompanyar a les autoritats en les anades i tornades des de l’Ajuntament fins a la basílica de Santa Maria. 

El Tabal que s’utilitzarà per donar vida- de nou- aquest element del seguici, és una reproducció del 2010. No s’ha disposat- com en el cas del vestuari- de cap imatge de l’original, per tant s’ha utilitzat el model berguedà, donat que segurament s’assimili a l'original igualadí. Pel que fa al disseny del vestuari, s’ha utilitzat com a referència el gravat d’Abadal en el programa de 1851, incorporant el bicorn com a barret del Tabaler. Al mateix temps, s’ha conservat la reminiscència de soldat del XVIII, així com el caràcter popular de la figura incorporant, les espardenyes “igualadines” al vestuari. 

Polèmica per alguns elements del vestit del nou Gegant Vell

La presentació dels Gegants Vells ha aixecat certa polèmica, a causa d'alguns elements del vestuari del gegant, concretament del cinturó, que presenta una extraordinària semblança amb la bandera espanyola; i la del penjoll, amb la figura d'un moltó, símbol de la Orden del Toisón de Oro, una ordre de cavalleria fundada el s.XV pel duc de Borgonya. Aquesta ordre, va estar molt lligada a les corones d'Àustria i Espanya i amb estrets vincles amb els Borbons.