Igualada rescata la Pajarera per a substituir Pere III

El primer tinent d'alcalde Josep Miserachs i el representant de Mapamundi, Lluís Pedraza, han presentat una nova fira a Igualada, que substituirà la que s'havia fet el 2013 i 2014, la de Pere el Cerimoniós. Igualada avançarà 500 anys i deixarà enrere l'Edat Mitjana per situar-se a les primeres dècades del segle XX amb la Fira de la Pajarera, aquest 14 i 15 de març. Tindrà lloc també al nucli antic d’Igualada s'inspira en el mercat i la vida quotidiana de la Igualada fabril de finals del segle XIX i principis del XX. El nom l'agafa d'un edifici emblemàtic del modernisme a Igualada: el mercat cobert de la carn i el peix, més conegut com La Pajarera, que va estar situat des del 1910 i fins el 1963 al bell mig de l'actual Plaça de l'Ajuntament.

L'explicació de la substitució és que, segons el responsable de l'àrea de Cultura, es buscava una fira amb "elements més propis d'Igualada" que una mera fira medieval, comuna a molts pobles i viles. Afirma que els costos -de 1.000 euros i escaig- que es paguen a Mapamundi "no variaran" pel canvi de format. Aquest salt en el temps farà que Igualada tingui un mercat d’època, una zona de tavernes i recreacions històriques, amb personatges característics del moment, com "l'home anunci, el sereno, la parella de la Guardia Civil, les trementinaires" o el fotògraf amb càmera de magnesi, entre altres.

Miserachs assegura que "la fira de La Pajarera vol recuperar diferents aspectes d'una època en què Igualada iniciava la seva projecció, una projecció industrial, social, urbanística, de mercat d'abast comarcal, quan en definitiva  dibuixava la territorialitat d'una Igualada de futur, que ocuparia la capitalitat de l’Anoia". Una Igualada que es recuperava del punt i a part que va significar "perdre el tren, en tots els sentits". Durant 53 anys, La Pajarera va ser un símbol de la plaça i del seu mercat i com a tal s'ha volgut recuperar aquest nom per a designar una fira amb un toc singular i diferencial, que "s'inspira en l’època d’una Igualada que ocupava un lloc destacat dins de la indústria i economia catalanes de l'època", afegeix Miserachs.

Una ciutat que vivia entre bombos i telers

A la segona meitat del segle XIX, Igualada va viure una fase d'intens creixement relacionada amb la forta expansió de la indústria cotonera local, en paral·lel a la industrialització general de Catalunya. La indústria cotonera i la indústria adobera, que ja era tradicional des de segles enrere, van ser el motor d'una nova ciutat que traspassava els límits de la vila medieval emmurallada i començava a dibuixar-se com una ciutat moderna amb un urbanisme planificat, a l’entorn d'un plantejament ortogonal. Aquest creixement va tenir continuïtat a començament del segle XX, coincidint amb el període d’auge econòmic que va viure la indústria igualadina, que va aprofitar la crisi que patia Europa en el marc de la Gran Guerra. 

La Pajarera, icona modernista

En aquest context, a Igualada, a més d'habitatges particulars, van aparèixer diferents serveis que van adoptar l'estètica modernista, com són l'Escorxador municipal i el mercat cobert de la carn, popularment anomenat La Pajarera, per la seva aparença tan peculiar. Construïda el 1910, La Pajarera era un mercat d'aparença semblant a d'altres mercats que es van construir arreu de la geografia catalana, a imitació dels mercats barcelonins. La seva estructura combinava elements tan característics com el ferro colat o la ceràmica vidriada i va ser possible bastir-lo gracies a l'enderroc el mateix any d'un illot de cases, que anava de davant de l'Ajuntament fins ben bé mitja plaça. La Plaça de l'Ajuntament ha estat de sempre el lloc d'intercanvi de mercaderies. Al llarg de les dècades i els segles, doncs, Igualada ha evolucionat des del mercat del gra que se celebrava a l'antiga Plaça del Blat, una de les dues places que formaven part de l'actual, el posterior mercat estable de La Pajarera o el mercat setmanal dels pagesos de la contrada, que s'hi acostaven per vendre les seves mercaderies.