De l'incendi del teatre de l'Ateneu al de Notre Dame

La nit del 14 al 15 de desembre de 1909, les flames destruïen l'escenari del Teatre de l'Ateneu Igualadí. El teatre s'havia estrenat els dies 15, 16 i 17 l'abril de l'any 1900, per les festes de Setmana Santa i del Sant Crist d'Igualada, amb l'actuació d'una companyia d'òpera italiana que va posar en escena Hernani, Il Trovatore i Faust. Els preus de les entrades oscil·laven entre els 40 cèntims de l'entrada general de la tarda fins a les 1,50 pessetes de l'entrada de platea per a les funcions del vespre. La programació teatral de l'entitat havia començat, però, molts anys abans, a partir de l'any 1864, a les seus que havia tingut l'Ateneu en altres carrers d'Igualada, com el carrer Sant Magí o el carrer Òdena i, a partir de l'any 1878, ja a l'edifici del carrer Sant Pau, al Saló Central (a l'actual vestíbul).

Com explica Salvador Riba i Gumà al llibre L'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera 1963-1939, amb el nou teatre, "l'Ateneu comptava amb un magnífic i més còmode Teatre de major cabuda que l'anterior, capaç de donar-hi tota mena de representacions importants". N'és un exemple que, aquell mateix any, per Festa major, la prestigiosa Companyia del Teatre Romea, sota la direcció d'Enric Borràs, hi representà Terra Baixa.

Poques setmanes després de l'incendi que va reduir a cendres l'escenari del teatre, el mes de febrer de l'any 1910, s'acordà reconstruir el teatre, aprofitant les obres per aixecar un pis més, construir nous camerinos, ampliar l'escenari amb elements moderns i construir una platea mòbil que permetés que la platea no tingués desnivell per poder fer-hi balls o altres esdeveniments. També es va encarregar al professor de dibuix Bartomeu Camps, la pintura del teló de boca, una icona del teatre. Mentre duraven les obres, les representacions teatrals tornaven al Saló Central.

Els dies 14, 15 i 16 d'agost d'aquell mateix any es van inaugurar les obres de restauració i millora del teatre, amb una capacitat de 1.150 persones.

El 1987 el teatre va passar a ser de gestió municipal i l'Ajuntament d'Igualada es va comprometre a fer les reformes necessàries per a modernitzar-lo, unes obres que es van culminar el 1995.