La independència de Catalunya, en clau d'humor, al Teatre de l'Aurora

En el marc de la Festa Major d’Igualada -i a poques setmanes de la celebració del Referèndum de l’1 d’octubre- el Teatre de l’Aurora torna a programar "La Quarta Via", el nou i esbojarrat espectacle sobre la independència de Catalunya, amb la companyia T-Atraco Teatre, formada per Robert Gobern i l’igualadí Joan Valentí. L’espectacle, que va tenir una molt bona acollida el passat mes de maig en la seva estrena a la sala independent igualadina, és la segona part de "La butaca", que amb més de 100 representacions, ha estat molt aplaudida arreu del país. A "La Quarta Via", els actors Robert Gobern i Joan Valentí tornen a posar-se e la pell dels protagonistes de La butaca, per tractar, amb molt d’humor, quin serà el desenllaç del procés independentista de Catalunya.

Si a"La butaca" els personatges Josep Moragues (un “indepe de la ceba”) i Toni Villa (un mosso d’esquadra d’origen gallec) viatjaven a través d’una butaca tres segles enrere, fins el 1714, per posar-se a les ordres de Rafel de Casanova; ara els mateixos personatges fan un nou viatge, concretament fins el dia en què Catalunya ha de celebrar el Referèndum Unilateral d’Independència (RUI) i fins a altres episodis cabdals de la història de Catalunya. Davant els entrebancs que hi posa l’estat espanyol, els “herois” de"La butaca" ara tornen a unir les seves forces i habilitats (més aviat poques...) per tal que el poble de Catalunya pugui decidir el seu futur amb llibertat a les urnes. O no...

L'actor igualadí Joan Valentí explica que "La Quarta Via és un espectacle d’humor i també d’aventures, hi ha molta aventura. Hi ha fins a 11 personatges als quals els passen moltes coses, i a un ritme que els espectadors no s’avorriran ni mica, al contrari, s’ho passaran molt bé” afegint que “hem fet un espectacle per a totes les edats, tant per als grans, que hi trobaran referents, com per als nens, que xalaran amb les aventures”."La Quarta Via" és “la continuació de La butaca, amb moltes similituds, però tractat d’una altra manera. Però el que és essencial és el fet de poder fer humor de la nostra història”.