Joan Asbert, Imma Fuster i Josep Fàbrega, guanyadors dels II Jocs Florals de Poesia Viva d’Igualada

L’acte s’inicià amb el nomenament de la Reina dels Jocs Florals, títol pel qual el guanyador de la Flor Natural va designar a Maria Rosa Asbert i Sagasti, la seva filla. Li feren costat les dames d’honor Núria Rabell i Irina Graells. A continuació la comitiva presidencial feu la seva solemne entrada al teatre.

El president de Poesia Viva, Lleonard del Rio i Campmajó pronuncià unes paraules inaugurals, agraint les col·laboracions rebudes, i posant de relleu la despesa econòmica que per l’entitat suposà una convocatòria d’aquesta naturalesa, 'un esforç que ha valgut la pena atesa la nombrosa resposta rebuda amb 72 treballs'.

Els membres del Consistori, Antoni Dalmau i Ribalta, Carles M. Balsells i Castelltort i Maria Morros i Parcerisas, procediren a imposar llurs bandes a la Reina i a les Dames d’Honor. Tot seguit i desprès de conèixer les biografies dels guanyadors, es llegiren els poemes premiats i es lliuraren les 'flors', els trofeus, els diplomes i la dotació econòmica.

El discurs del mantenidor

Antoni Dalmau, president del jurat i mantenidor dels Jocs Florals, va pronunciar un interessant parlament sobre com deuria néixer la poesia: 'la forma més alambinada i més exquisida de confegir les paraules' que ben aviat es doblegà a 'la subjecció a uns codis formals estrictes' entre els quals, 'la preeminència indiscutible de la rima'. I afegí 'encara avui i sempre, un poema ben rimat i ben ritmat suma a la bellesa intrínseca dels mots un element addicional com és la musicalitat que pauta el ritme natural i ens afalaga les oïdes'. Però tot seguit advertí: 'No tot han estat i són meravelles amb la rima. Molt sovint la subjecció massa forçada als accents ha produït academicisme i artificiositat, ha fet néixer uns versos mancats d’ànima i de gràcia'. I en aquest punt Dalmau elogià Ausiàs March que va voler escriure una poesia renovada basant-se, deia ell, en la recerca de la 'veritat' enfront de l’artifici: el pensament, la idea o l’emoció que vol transmetre’ns el poeta. 'Contràriament al que molts es pensen, és aquí on l’autor dels versos s’ho juga tot, absolutament tot: i és que la forma és certament secundària, i el primer que cal saber és què es vol dir, quin és l’autèntic objecte del poema'.

Parlà finalment de la tasca de Poesia Viva d’Igualada, de la bona qualitat que ha tingut la resposta de la convocatòria floralesca, i feu una brevíssima glosa dels tres poemaris guanyadors.

La cloenda de l'acte literari i el concert

Fou la regidora de cultura Maria Enrich i Murt, la que posà punt i final a l’acte literari posant de relleu la tasca portada a terme per Poesia Viva i animant a tothom a compartir aquestes sessions mensuals. Felicità als organitzadors per la feina feta i feu vots per l’èxit de la propera temporada que s’encetarà el mes de setembre.

Poesia Viva lliurà sengles records als membres de la taula presidencial, en la qual s’hi trobava també Anna Costa i Domènech en representació de Caixa de Manresa, i de rams de flors a la Reina dels Jocs i a les Dames d’honor.

Clogué la vetllada l’actuació de la Coral 'Si, fa, sol' de Santa Margarida de Montbui, dirigida per Pau Carol i Rovira, que complagué per la feliç interpretació d’un repertori variat, el qual fou ampliat amb un parell de bisos, atès els aplaudiments del públic. Poesia Viva lliurà sengles rams de flors al director de la Coral i a la presentadora de l’acte.

Extraordinària l’ambientació de l’escenari a càrrec de Josep M. Bertran i Albareda i Tomàs Berzosa i Romero i la il·luminació de Xavier Amat i Juste.

Lleonard del Río

Poesia Viva