TORNAR
PUBLICITAT

Joan Pera porta 'L'Avar' de Molière aquest dissabte al Teatre Municipal l'Ateneu

El veterà actor català, dirigit a Igualada pel calafí Josep Maria Mestres

cultura
Dimarts, 8 novembre 2016. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Sergi Belbel tradueix el clàssic de Molière i Josep Maria Mestres dirigeix un complet repartiment d'actors en aquesta deliciosa adaptació. Un clàssic universal a l'escena igualadina.

PUBLICITAT

Joan Pera abandona la seva faceta teatral més coneguda per interpretar el garrepa més famós de Molière, Harpagon, un dels personatges dramàtics més universals.
'L'avar' ens recorda que els veritables clàssics estan absolutament vigents i són una delícia teatral pels sentits. L'obra compta també amb la interpretació de Manu Fullola,
Júlia Barceló, Ricard Farré, Josep Minguell, Elena Tarrats, Alba Florejachs, Manel Dueso, Òscar Castellví i Xavi Francés. La traducció és del dramaturg Sergi Belbel. Per Josep Maria Mestres, director de l'espectacle, 'L'avar' és una de les obres més perfectes amb les quals ha treballat "per la dosificació de la intriga i l'equilibri aconseguit entre comicitat i pedagogia".

L'obra arriba al Teatre Municipal l'Ateneu d'Igualada aquest dissabte, 12 de novembre, a les 9. Les entrades es poden comprar al Punt de Difusió Cultural i Turística d'Igualada (c/ Garcia Fossas, 2) de dimarts a divendres de 7 a 9 i el dissabte d'11 a 2. També al web www.ticketea.com i, des d'una hora abans de la funció a la taquilla del Passatge Vives. Les entrades tenen un preu de 20, 18 i 15 euros amb descomptes per a diversos col·lectius.

Un home dominat per l'avarícia

Joan Pera, caracteritzat com HarpagonVidu i terriblement avar, Harpagon vol casar la seva filla Elisa amb Anselm, vell i ric, disposat a prendre-la sense dot. Però Elisa vol casar-se amb Valeri, que ha aconseguit
entrar a la casa d'Harpagon contractat com a intendent. Al mateix temps, Harpagon i el seu fill, Cleante, rivalitzen per l'amor de Mariana. Per ajudar el seu amo, el criat de
Cleante, l'Escletxa, roba l'or d'Harpagon. Acusat en fals, Valeri revela el seu amor per Elisa. Aquest tradicional recurs de la confessió acaba desfent el nus de tota la intriga:
Anselm descobreix que Mariana i Valeri són els fills que creia perduts en un naufragi. Al final, ambdues parelles de joves podran casar-se i Harpagon quedarà satisfet de
recuperar el seu preuat or. En aquesta comèdia, Molière utilitza tots els ressorts de l'humor: el personatge còmic d'Harpagon i, per descomptat, la comicitat de les paraules i els gestos, heretats de la farsa i del ball que l'autor coneixia molt bé. A més de triomfar, l'amor i la joventut se'n riuen de l'autoritat que vol casar-los en contra dels seus desitjos.

Com recorda el calafí Josep Maria Mestres "Molière deia que el seu principal objectiu era fer riure la gent honrada; la comicitat de Molière no es decanta mai cap a l'acudit
barat, ben al contrari, prové sempre de l'observació profunda i subtil de la naturalesa humana i potser és per això que els seus personatges, tot i que ja tenen 350 anys de vida, ens són tan propers, tan reconeixibles".

Joan Pera, que porta cinquanta anys de vida de teatre, comenta que "la il·lusió de la meva vida era fer un clàssic com 'L'avar'" i afegeix que "em preocupa que quan veieu
el resultat del nostre treball no us interessi més per la interpretació que pugui fer d'un personatge com l'avar, sinó que hagi sabut transmetre al públic la complexitat d'aquest home, dominat per una avarícia que posa per damunt de tot, l'amor pels diners". Voldria aconseguir, un cop més, que "el teatre sigui l'expressió del poble que critica i defuig els vicis personals i els mals usos de la societat". 

olière creava les seves obres per a ell mateix i actors als quals coneixia i dirigia. Mestre de les subtileses del llenguatge, Molière pensava en la manera en què les rèpliques serien dites i en el joc que acompanyaria la dicció de text. A excepció dels prefacis que precedeixen l'edició d'algunes de les seves obres, Molière només va escriure per a teatre. Era un autor-actor, tal com Shakespeare ho va ser abans que ell. El seu estil va evolucionar al llarg del temps, igual que la seva concepció de la comèdia. Sense perdre el gust per les entremaliadures, Molière va anar integrant inquietuds personals i qüestions filosòfiques als seus textos, tot reivindicant la preocupació per la veritat. Com a actor, Molière era un artista excepcional, una bèstia d'escena tant en l'àmbit de la comèdia com de la tragèdia. Al llarg de la seva carrera, va regalar magnífiques interpretacions de personatges que havia escrit per a ell mateix, com l'Harpagon de 'L'avare', l'Alceste de 'Le Misanthrope' o el Mascarille de 'Les précieuses ridicules'. 

PUBLICITAT

1 Comentaris

a

antoni

igualada

8 de novembre 2016.08:35h

Respondre

era necessari explicar tot l’argument? encara com no heu penjat un vídeo de l’obra...

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.