Lloll Bertran rep el Premi Joan Poch de Mallerich

“Un premi sempre és un al·licient i rebre’l a casa és un doble al·licient, perquè vol dir que et valoren i t’estimen. Només a l’arribada ja m’han dit ‘Lloll, a qui se t’estima...’, això és el millor”, va afirmar l’actriu en agrair el guardó. A continuació, fent un símil amb el Festival Europeu de Telefilms Zoom Igualada – en el marc del qual se celebrava l’acte – i amb el seu particular humor, la polifacètica artista igualadina va dir que “he pensat que els podries explicar la pel·lícula de la teva vida, però com que tots volem anar a dinar només en faré un tràiler”. En aquest sentit va manifestar: “Sempre m’han acompanyat per la vida un repartiment d’actors de luxe, com són els meus pares, els amics i també els Pigmalions i tots els mestres que he tingut i després hi ha els actors secundaris, en el bon sentit de la paraula, que

són persones com el Paco Poch”, l’impulsor del premi en homenatge al seu pare al capdavant de la Fundació Mallerich.

El premi consistia en una escultura de Gabriel Poch, una obra que la mateixa Lloll va voler descriure. “Té un caparró d’ocell, perquè els actors tenen somnis d’ocell, fan volar la imaginació. Concretament és

un caparró de guatlla, que és com em diu el Celdoni, que té molta relació amb els ocells... i va vestida amb un tronquet perquè, què coi, hi ha crisi!”, va exclamar espontàniament desencadenant les rialles del

públic.

Finalment, la Lloll va voler oferir una breu actuació i, acompanyada per la base musical del tango ‘Mi Buenos Aires querido’ de Carlos Gardel, va cantar una nova versió d’aquesta peça, una melodia que interpeta amb el seu marit cantant, poeta i recitador Celdoni Fonoll variant la lletra per fer una crítica divertida contra la televisió i els mitjans de comunicació en general. La breu intervenció va ser rebuda amb grans aplaudiments entre els assistents.

La decisió del jurat va ser unànime per a Lloll Bertran, un jurat integrat per l’escriptor Antoni Dalmau, el dissenyador Pep Valls, el president de Fira d’Igualada Pere Carles, la coreògrafa i professora de dansa Roser Rubí en qualitat de membre de la junta de l’Ateneu Igualadí, el productor de cinema Josep M. Cunillés com a premiat en l’edició anterior i el també productor de cinema i televisió Paco Poch, en representació de la Fundació Mallerich.