'La mitad invisible' explora la fascinació pel Cementiri Nou d'Igualada

El Cementiri Nou d'Igualada és una de les referències més importants de l'Anoia a nivell internacional, especialment en el camp monumental. Ha portat a nombrosos experts i admiradors de l'obra d'Enric Miralles -que va engegar amb Carme Pinós- i fins i tot ha estat l'escenari d'una pel·lícula d'Isabel Coixet. TVE va atansar-se en un programa dedicat a l'art, 'La mitad invisible', a aquesta peculiaríssima creació. El conductor del programa, Juan Carlos Ortega, es va aproximar des de diversos angles a l'anomenat 'Zementiri', i el va remarcar com un projecte inacabat però que ha assolit un ressò extraordinari.

Amb la definció "Un espai natural amb símbols poc convencionals" comença el reportatge. TVE el va emetre el passat dissabte i compta amb les intervencions de diversos arquitectes, que recorden també la figura del seu principal impulsor, Enric Miralles, que moria el 3 de juliol de l'any 2000 i resta enterrat al propi Cementiri Nou. El presentador Juan Carlos Ortega fa una immersió igualadina pujant en un globus de Kon-Tiki per arribar a l'espai del Polígon d'Igualada. En el reportatge es tracten les característiques singulars de l'obra de Miralles i Pinós, "el mimetisme amb el territori" i el bagatge geològic de la Conca d'Òdena -"era el fons d'un mar fa 40 milions d'anys i per això és un territori particular"- per entendre la fascinació que ha causat entre molts arquitectes. 

Intervé l'arquitecte municipal d'Igualada, Carles Crespo, que exposa que "he seguit l'obra des del primer moment, no era pas un encàrrec fàcil al costat d'un polígon industrial". Crespo destaca les marques grises que imprimeix el Cementiri Nou sobre una terra que ja té unes tonalitats especials. El presentador lloa "la soledat i el silenci particulars, molt diferents dels altres cementiris". Hi ha una entrevista a l'arquitecta Anatxu Zabalbeascoa que considera que "el seu creador hauria estat un nou Gaudí si hagués viscut més. El Cementiri Nou és la seva gran obra, ja que reutilitza i reiventa la topografia del territori".

Els usos del Cementiri

Amb el temps les necessitats han canviat. La forma de 'Z' que tenia el projecte inicial no es concretarà mai i, en canvi, sí que hi ha en marxa la instal·lació d'un crematori, que ha dissenyat la cocreadora de l'obra, Carme Pinós, encara en actiu. El presentador visita juntament amb ella el cementiri i es glossa les formes de l'espai, amb una estètica no invasiva, adaptada al terreny, mentre s'escolta la veu gravada de Miralles: "fugir de l'estètica fúnebre i depriment dels cementiris".

El Parc-Cementiri no va agradar a tothom. El programa parla amb persones com Antonio Pérez, que té el seu fill enterrat a l'espai i hi ha anat des d'aleshores amb molta freqüència. "Ens va costar molt entendre aquesta obra, no em va agradar, però t'hi acabes acostumant" explica. El programa es tanca amb les reflexions del presentador, "el cementiri ofereix consol, et recorda que ets insignificant", i amb la trobada amb Benedetta Tagliabue, vídua de Miralles. Conclouen que, enterrat allà, Miralles es va fondre amb la seva obra, com l'obra es fon amb la natura que l'envolta.