//Plugins sense CDN ?>
En Pol Requesens ens explica quatre coses de la seva obra, “La dida”
Perquè “La dida”?
Vaig triar la cançó de la dida per diverses raons: volia fer una cantata amb un text d'un poema o d'una cançó popular, vaig buscar molt fins que vaig trobar un text que s’adia amb el que jo volia fer, no és excessivament llarg, la rima és quadrada, hi ha un personatge protagonista (la dida) i altres personatges com el patge i el rei. També perquè la història em feia certa gràcia. Moltes cançons populars catalanes tenen històries força macabres però acostumen a tenir un final feliç.
Hi apareix part de la melodia originària?
Primer no tenia previst utilitzar la melodia de la cançó de la dida, ja que jo només buscava el text però finalment hi ha una part de l'obra en què la melodia apareix explícitament. Pel que fa a la resta tot és de creació pròpia, per tant, en general no he tingut en compte la melodia popular. O sigui que més que una adaptació d'una cançó és una obra nova amb text d'una cançó popular i amb alguna reminiscència de la melodia.
Alguna grata sorpresa de la idea al resultat final?
Hi han força coses que m'han sorprès durant els assajos, primer la resposta de la gent, ja sigui de les ganes com també per l'atenció i el poc que ha costat muntar-ho tot, també m'ha sorprès i sobretot m'ha satisfet molt poder sentir i escoltar una cosa que m'ha suposat força temps i esforç i que gràcies a molts bons músics i a molts bons amics s'ha pogut dur a terme.
En Gerard ens avança uns detalls de la seva composició “El monte de la Animas”
Per què el títol El Monte de la Animas?
El projecte que se'm va plantejar el passat setembre consistia a compondre una peça musical sobre una obra literària de la meva elecció. Poc temps després de començar a pensar en poemes i textos, El Monte de las Ánimas, una de les leyendas de Gustavo Adolfo Bécquer, va aparèixer tot sol a la meva ment. Aquest relat pren com a marc la muntanya soriana que li dóna nom i mescla magistralment la sobrenaturalitat, el misteri, el suspens i el terror. La idea de concebre la música d'aquella magnífica trama em resultava emocionant.
Com definiries la peça?
La música que he creat per al relat de Bécquer vol mostrar, després d'una introducció descriptiva del Monte en si mateix, les principals escenes de l'argument de la leyenda: l'exposició del rerefons històric, el retorn a la ciutat de Sòria, l'amor del protagonista envers la seva cosina i el fatal desenllaç de tot. El text de la part vocal de l'obra és la meva paràfrasi de les paraules de Bécquer.
Què és el que més t'ha sorprès del resultat?
D'entrada, el simple fet de sentir de manera auditiva el que com a compositor ja has sentit a la ment sorprèn i emociona molt. Deixant de banda això, però, sí que em va sobtar quelcom profundament després de sentir la peça tocada pels instruments. Quan estic component i trio les seqüències harmòniques que utilitzaré en cada passatge, sóc conscient de les tensions i intensitats que cadascuna d'elles presenta. El que mai no puc imaginar, però, és l'impacte emocional que algunes d'aquelles seqüències tindran sobre meu, l'allau de sensacions que em provocaran. I és en aquell moment quan, gratament sorprès, penso: "Ho he escrit jo, això!".
_________________________________
Les obres d'aquests dos alumnes han estat assessorades i seguides amb atenció per la seva professora, la compositora Concepció Ramió. El concert, d’entrada gratuïta serà a les 8 del vespre a l'Auditori de l'Escola Municipal de Música d’Igualada.
Els intèrprets seran Marta Carceller Soteras, Màrius Tomàs, Ana Peña Díaz, Nerea Platas, Miquel Córdoba Galdo, Oriol Prat Sabater, Sònia Mestre Descarrega, Pol Requesens Roca, Juncal Salada Codina, Clara Puig Castells, Mariona Mateu Carles, Bernat Prat Sabater, David Martín Diez i Pol Pastor. En la cantata “La dida” hi participarà també un cor mixt.
Antoni Morros
Igualada
22 de març 2009.12:35h
Enhorabona a tots dos. A la meva dona i a mi ens vareu fer passar una estona molt bonica i, en alguns moments, fins i tot, emocionada (pell de gallina, sincerament) per l’extraorinària... Llegir més sensibilitat que les vostres cantates mostren. No deixeu pas de composar!!! El vostre nivell i bon fer demostren que a Igualada hi ha gent musicalment molt capaç. En aquest sentit, penso, el nom de la ciutat està mol amunt.No em considero cap gran entès en música, però se distingir quan una cosa és bona i quan no ho és. I les vostres composicions ho són de bones...i boniques.
Per cert, podria tenir una gravació del concert? Em faria molta il.lusió.
Espero que les vostres obres no siguin les darreres.